Fulles noves

Batecs d'un cor inquiet,
amb la sang bullin, dins les venes.
Pel celobert entra la llum, i
pel aire sura, el repic de les campanes.

Com mare, esperaràs
el fruit d'un frondós amor,
arribant al cap de l'embaràs.
En dolcesa es torna tot dolor.

Grans boscos sense eixamenar.
Sentiment pur. Afany de llenyataire,
únic desig ; estimar,
tancant els interrogants del futur.

Lluna nova, lluna d'embruixos,
somriure al tems de veres.
Blanques bromes baixes,
farceixen bancals d'oliveres.

Cos nu, i peus descalços.
Tal i com fruita exòtica,
petons ardents, dels teus llavis dolços,
dibuixant l'aire amb l'alè eròtica.


Sense ser, cap mena de joc,
de vida i frescor; tu n'ets plena.
El teu hàlit, jo soc,
i t'obro els braços de tot cor.

Tolerància, comprensió,
compenetració, paciència.
Donar-to tot sense condició,
així neix; l'afable convivència.

Llur nocturnals somnis,
desitjos ansiosos d'anhels
del somriure, d'un Adonis,
que enveja, li tenen els estels.

Ploma d'anima eixuta,
vol lliure; d'una papallona de paper.
Com flaire de gespa segada,
riu d'aigua clara, que neix al vell tinter.




Brots nous de sana vida,
noves fulles, omplen la natura.
Tot cercant; el Sol i la Pluja.