De la flor al cul a la coliflor (èxit / fracàs)

Carallot!

Vaig tancar la porta d'una revolada i vaig abandonar l'oficina amb aire majestuós i pas triomfant. Feia temps que desitjava engegar a dida el director del departament. Malauradament, la meva situació familiar no era l'adequada, i fins avui m'havia hagut d'aferrar a l'única feina que em permetia guanyar prou garrofes com per tirar endavant. La força i la confiança que m'atorgava el tros de paper que conservava a la butxaca dreta dels pantalons semblava no tenir fi.

Vaig engegar el cotxe i en un tres i no res em vaig veure a casa. Vaig obrir la porta de fusta barata i la vaig tancar amb un cop sec.

- Família! Tots al menjador!

Un per un van anar arribant. En Guifré, l'hereu. En Màrius, el mitjà. En Tomeu i en Mateu, els bessons. I l'Estela, la dona, amb la benjamina de la família en braços, la Mariona.

Vaig arrencar dels braços de la dona la Mariona i la vaig aixecar enlaire, tot agafant-la per les aixelles. Reia sorollosament.

- Família, la nostra sort ha canviat i la vida ens ha picat l'ullet.

La canalla em mirava amb cara d'expectació, mentre l'Estela es fregava nerviosament les mans. Amb l'única mà que em quedava lliure, vaig treure el paper de la butxaca i els vaig atansar.

- Un dècim de loteria? Que significa això? -l'Estela sempre pecava d'escepticisme.

Sense ni tan sols obrir la boca, vaig treure de la mateixa butxaca un paper rebregat de diari i li vaig atansar. Vaig continuar aixecant enlaire la Mariona, que encara reia més descaradament.

Tot d'una, l'Estela s'apropà i em prengué la nena de les mans, cosa que va fer que arrenqués el plor.

- La broma del dècim caducat no té cap gràcia, Feliu -mentre deia això, rebregà tots dos papers i me'ls llençà a la cara-. Va canalla, avui toca coliflor.



Fou la primera vegada que algú perdé la loteria.