Formes i fons

Formes i fons
He vist coses contradictòries, m'han pasat coses originals, i no ho dit per la trompada que m'ha fet una camioneta, afortunadament res: un llum trencat; feia deu anys, com a poc, que no havia d'omplir un "parte". No!, m'han passat coses, he vist coses, originals i no sempre alegres, aquest dissabte.
Dos ocupes aturats prop de la casa ocupada, discutint d'afers amorosos mentre jo estava passant, invisible e ignorat, a la seva vora; la noia li deia que ja no el volia perquè no estava amb o per ella i el noi li responia que sí, que estava amb ella, però resultava poc convincent; jo em creia més el posat de la noia que indicava indefensió- els braços creuats davant del cos -, se li allunyava amb por i sostenia nerviosament la corretja d'un gos, tot el seu carinyo estava dipositat en ell, tot el suport el semblava rebre de l'animal. El gos estava visiblement confós, ho delatava la seva mirada desubicada, vidriosa. Assistia quelcom incomprensible i desconegut: ple de matisos per a un simple gos!; segur que notava, però, que quelcom no estava anat del tot bé entre els seus amos i posava la cara corresponent. Feblesa, desig, poder, tristor, indefensió,...que fas quan vols marxar i potser no pots, perquè no tens res, ni on anar, i els amics ja no et convencen? "Vull un pare i una mare que em treguin d'aquí!", potser pensava la guapa ocupa.
A mi m'ha semblat una imatge (malauradament) prou comú; el que no m'esperava era trobar-me-la amb els personatges de negre. Aquí estava el contrast: fort contra feble en un entorn igualitari.
No ha acabat aquí el sac de sorpreses matinal: mes avall un cotxe eixia de la "Casita Blanca; ". "Per fi veig sortir algun vehicle d'aquí", m'he dit satisfet (i compte!, aquesta sorpresa no ha tingur res a veure amb la trompada!) . Era petit el cotxe, femení; he mirat instintivament al seient de l'acompanyant i hi havia un noi en lloc d'una noia, miro cap a l'altra banda per comprovar si és que eren dos nois i, no!, una noia, amb cara bastant satisfeta: dues notícies en una! Es que han de portar el cotxe les noies per estar-ne? He de reconeixer que els dos fets, m'han "posat".
No s'hagués adit més a aquest entorn el que he referit més amunt?: Home porta a dona més jove i menys poderosa a meublé i en un moment donat es desencadena una disputa - associada al llit, en bona part, naturalment! - ella no vol continuar però té por: ell és el cap de la secció, local, planta o empresa, el que sigui! Ho hagués entès més, no hi ha dubte!l La política, el pensament, però, és, sovint, contradictòri. Recordo la pel·lícula d'Amenabar, Àgora, on un selecte grup d'estudiosos esclavistes es contraposa a una masa desagradable de fanàtics cristians, igualitaristes.
No han acabat aquí les històries visuals d'aquest matí de dissabte de tardor amb força sol: un pare amb la seva filla de menys de 10 anyets: ella l'abraça amb orgull i confiança; la ma del pare la protegeix com el més bonic tresor sobre la terra: això sí que és etern, "hermós", gratuït i res no ho pot desfer!