Forçat

Un relat de: Jacques Adolphe
Dis-me company
que se sent?
Al tenir enyorança.

Dis-me company
que se sent?
Quan el Sol et crema la pell.



Quan l'aigua de la pluja
et mulla els cabells,
i t'amera la roba.
Quan l'olor del camí mullat
s'acaba a la vora d'una
acollidora llar de foc.



Dis-me company
que se sent?
Quan l'aire t’acaricia el rostre.

Dis-me company
que se sent?
Quan la teva veu no xoca contra la paret.

Comentaris

  • Gràcies, rober.[Ofensiu]
    Jacques Adolphe | 01-05-2020

    Gràcies, rober

    Moltes gracies! robert.
    Pel comentari i per la valoració

    Salut .
    Jacques Adolphe

  • Gràcies. Atlantis.[Ofensiu]
    Jacques Adolphe | 01-05-2020

    Gràcies, moltes gracies! Atlantis.
    El plaer es meu de que t’agradi.

    Salut .
    Jacques Adolphe

  • enyorança[Ofensiu]
    Atlantis | 01-05-2020

    Enyorança, nostàlgia...un sentiment ambivalent que està ben descrit en el poema.

    Un plaer llegir-te

  • rober | 30-04-2020 | Valoració: 10

    Jo sento la llibertat de viure. I, em fa pensar que la presó està realment dins nostre. Felicitats i gràcies.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jacques Adolphe

Jacques Adolphe

22 Relats

33 Comentaris

4426 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.



Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.