Cercador

Llista categories

Forçat

Un relat de: Jacques Adolphe

Dis-me company
que se sent?
Al tenir enyorança.

Dis-me company
que se sent?
Quan el Sol et crema la pell.

Quan l'aigua de la pluja
et mulla els cabells,
i t'amera la roba.
Quan l'olor del camí mullat
s'acaba a la vora d'una
acollidora llar de foc.

Dis-me company
que se sent?
Quan l'aire t’acaricia el rostre.

Dis-me company
que se sent?
Quan la teva veu no xoca contra la paret.

Comentaris

Afegir comentari

Gràcies, rober.[Ofensiu]
Jacques Adolphe | 01-05-2020
Gràcies, rober

Moltes gracies! robert.
Pel comentari i per la valoració

Salut .
Jacques Adolphe
Gràcies. Atlantis.[Ofensiu]
Jacques Adolphe | 01-05-2020
Gràcies, moltes gracies! Atlantis.
El plaer es meu de que t’agradi.

Salut .
Jacques Adolphe
enyorança[Ofensiu]
Atlantis | 01-05-2020
Enyorança, nostàlgia...un sentiment ambivalent que està ben descrit en el poema.

Un plaer llegir-te
Vida[Ofensiu]
rober | 30-04-2020 | Valoració: 10
Jo sento la llibertat de viure. I, em fa pensar que la presó està realment dins nostre. Felicitats i gràcies.

l´Autor

Jacques Adolphe

30 Relats

41 Comentaris

15313 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Jaume (Jacques Adolphe) Llorens Domènech. Va nàixer a Carcassonne, va créixer a el Lloar i actualment viu a la Torre de l’Espanyol.

Te publicat “Sota l’ombra dels pins”.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >