Foragitant mals esperits

...l'acabo d'entendre, aquesta poesia, però veig que has lligat frases i que t'has endinsat en un món fosc. M'ha sobtat una mica.

Moltes gràcies pel teu comentari...M'ha animat moltíssim. Tinc l'agradable impressió que entens molt bé els meus escrits, que saps veure-hi més enllà i que tens molta sensibilitat i una gran intuició. De debò, moltes gràcies :))))
D'altra banda, dir-te que m'encanta la musicalitat del teu poema, que permet conectar-nos en aquest món paral·lel que estic segura, com tu, que ens envolta.
"Criatures dantesques
flotant pel nostre espai
invasors de nits fosques
esperits dels que no tornaran mai".
Per sort, alguns d'aquests esperits són els que ens guien, els dels nostres éssers estimats que segueixen al nostre costat.
Un grandíssim petó!!!
Montse

Quina sensació més tenebrosa i fosca. Com bé han dit, sembla la preparació d'un ritual, amb ànimes diabòliques i una atmosfera del tot enigmàtica. Està bé en la forma, està bé en el fons. Molt de gust. M'alegra que t'agradés el meu poema "Sensació (efímera)".
Ja em va tocant escriure un de nou però darrerament no acabo d'estar centrat per dedicar-m'hi. Salutacions!

Tant de bo fos tant fàcil com sembla, tot llegint-te, foragitar els mals esperits, aquelles ànimes malignes que no ens donen repòs, aquells records que ens torturen, aquelles criatures de l'avern que ens fan companyia de nit...
tant de bo fos tant senzill retornar a la pau ni l'amor després d'una tempesta maligna al cor, al cap o a l'esperit...

És aquest un poema amb aromes de conjur, de ritual benefactor, de protecció davant el mal, al qual m'acullo!

Tal com tu esperaves, vàrem poder retrobar-nos per St. Jordi a la paradeta de RC: ara ja espero la propera ocasió de donar-te en persona una abraçada com aquesta: mmmmm!
Participaré en els conjurs necessaris per aconseguir-ho,
Unaquimera