Cercador


Llista categories

Flors de pensament

Un relat de: rautortor

Ahir vaig tornar, mare,
a plantar prop del teu nom
–el vent, com el rosega!–
les flors de pensament,
groc i blau, blanc i morat.

Sent demà, sabrà la gent
que aquí, tot i la llosa,
encara hi viu la Teresa,
la que estimava les flors.
Si no fos per l’hivern, mare,
hi hagués plantat els geranis
i clavellines del teu balcó.

Què hi diu el pare?
Somriu, m’imagino.

Comentaris

Afegir comentari
  • A més a més, ara me n'adono,[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-03-2015

    jugues, no sé si conscientment, amb el nom de les flors que et fan pensar en la mare, "pensaments". Una imatge molt ben trobada.

    Records!

  • El valor del record[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-03-2015

    Has escrit un poema amb el cor més que amb el cap, com fas d'altres vegades. Un poema que traspua una tendresa senzilla i sincera. Cada cop que recordem els nostres difunts els fem reviure i els immortalitzem en petits detalls, com la meva mare a la que faig reviure en el poema "Pomes vermelles".
    És un poema preciós

  • Anyorança[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 22-02-2014 | Valoració: 10

    Un cop els progenitors ens han deixat orfes de la seva presència, qui pot dir que no ens vé de tant en tant aquella sensació d'escalfor del record, sobre tot de la mare però també del pare. I tant que sí.

    Ho deixes ben clar en aquest bell i concís poema que m'ha arribat dins.

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139923 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >