Cercador
Flor platònica
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Buscant el tacte de la teva veu viatjo dins el tramvia dels somnis, allà el temps es disseca i es confon, la cronologia del moment es perd i coneixedora del límit que s'imposa m'observo dins d'aquest angle mort.
La seguretat de que res no és real i tanmateix l'absurda sensació d'una mentida postissa creix dins meu, caminem traçant un caprici, en busca d'una tarda ja viscuda i de la certesa d'una llavis que saben besar suau.
Va ser com tu i jo...
Vaig oblidant les paraules que creia voler dir-te i m'irrito davant l'ingenu pensament que a poc a poc et crea, m'he aturat massa temps contemplant la nova llibertat que ara em domina i el desig d'una experiència pròpia i íntima. Les parades ja son voltes de fum inacabades i la teva existència trontolla i em rebutja sobre la marxa nupcial recentment descoberta.
Hi va haver un amor fingit entre nosaltres, va ser un amor fràgil, fugisser, i ara em sorprenc estimant-te com aquesta flor platònica, lamentablement ja malmesa i corrompuda com jo pels insectes durant les nits de somni.
Comentaris
-
ambre | 15-07-2006
He llegit tot el que ens has regalat fins ara i crec que ....
collons que bé tu ... gràtis. Jo compro llibres de poemes saps? i això s'agraeix.
Ets un àngel ( sense sexe definit ) + Un xic de Mercè Rodoreda del segle XXI per el caliu + Un punt d'almodovar... Tot un descobriment... ja t'ho dic ho he llegit tot i ho penso tornar a fer.
Records al Gripau
-
uau![Ofensiu]Capdelin | 13-05-2006 | Valoració: 10
un relat 100 x 100 poètic, profund, romàntic-dur, amb humanitat experimental, amb mans de seda... cap paraula sobra, una intensitat atapeïda de mots selectes... un exquisit menjar de déus.
És el que passa quan has provat el verí de la flor platònica: l'abandones per impossible, però et queda aquella melangia i impotència i ràbia de no haver aconseguit fer-la possible.
ptons i una abraçada. -
No ets d'aquest món[Ofensiu]helena | 13-05-2006 | Valoració: 10
Et sorprens.
Jo em sorprenc de la teva prosa clara i diàfana
que apunta directa al cor, incisiva, descoberta.
El teu complexe interior s'intueix fascinant,
per poder compondre amb tanta naturalitat,
móns paral.lels que es reflexen propers en els lectors astorats davant de tanta grandesa literària.
Felicitats sinceres.
Crec que hauries de ser en l'univers dels escollits.
helena
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson