Cercador
Flor d'hivern
Un relat de: Antònia Puiggròs Muset- Quin deliri utòpic, quin neguit atàvic t’ha empès a florir
quan ja les gebrades han marcit les fulles
que agombolen les poncelles
i la saba és un fil de teranyina,
quan saps amb la saviesa de la terra
que dins el teu calze de princesa
no creixerà ni fruit ni sementera.
Parla la flor:
- Si arriba un caminant feixuc i amb minses forces
i per un lleuger instant, al veure’m, fa un somriure
no serà en va el delit que ara em domina
per esgarrapar a la mort una hora més de vida.
Comentaris
-
Aquest poema[Ofensiu]Josep Ventura | 12-02-2013 | Valoració: 10
es una d’aquelles flors que trobes per els camins i que la seva bellesa
et sorprèn, una flor per gaudir-ne tot l’any.
Salutacions
Josep
-
Un poema deliciós[Ofensiu]aurora marco arbonés | 12-02-2013 | Valoració: 10
i ben portat. Diu ell... diu ella. La flor (la vida) té sempre l'última paraula i ni el fred ni la gebrada pot impedir-li reixir si la terra és assaonada i l'acompanya el somriure (l'amor) del caminant, de qui l'observa, de qui l'estima.
A mi m'encanten els jacints (els menciono tot sovint als meus poemes perquè escric moltes vegades sota l'embriaguesa del seu aroma) i són flors que comencen a florir al gener, en plena època de fred. En aquest moment, en tinc un de blau a la taula de l'estudi que m'ha fet enamorar-me del teu poema.
-
un final esplèndid[Ofensiu]Atlantis | 27-01-2013
Un poema molt bonic escrit en forma de diàleg, (mai he escrit un poema així) amb una riquesa de lèxic i amb un final esplèndid : esgarrapar una hora més de vida!!!
M’ha agradat molt
petooonns
-
Enginyós[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 25-01-2013
L'he trobat fantàstic.
Una fàbula-poema molt ben trobada i amb sentiments molt ben sincronitzats!
Una abraçada.
Gemma -
Escandalós[Ofensiu]Gabriel M. | 22-01-2013 | Valoració: 10
Un poema-faula preciós, pel sentit dels versos, de la narració, molt fresca y entretinguda.
Una abraçada,
Gabriel M. -
Morir d’amor[Ofensiu]rautortor | 22-01-2013
La follia no és aliena a la natura. A vegades ens creiem que només nosaltres som capaços d’experimentar deliris de bellesa i d’amor.
En aquest cas, el sol, sorneguer i un pèl trapella, amb la seva escalforeta traïdora enganya una planta incauta i confiada, neguitosa pel desig de ser la primera a saludar la primavera. Però, la natura, encara que sigui amb un fil de saba, es deixa dur per l’amo de la vida i s’ofrena en un sacrifici amorós sense límits. La imatge és contundenti emotiva, tant pel drama que descriu, com per la generositat de la víctima.
Si arriba un caminant feixuc i [...] al veure’m, fa un somriure / no serà en va el delit que ara em domina [...]. No es podia dir millor.
Un poema agredolç però bell, digne d’una gran poetessa.
Raül
Valoració mitja: 10
l´Autor
49 Relats
148 Comentaris
40527 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.