FLAXOS

Un relat de: Josoc
FLAXOS
Confesso que no sóc especialment curosa de la meva aparença. O potser seria millor dir que m’agrada la naturalitat. M’agraden els cabells grisos i els blancs i trobo curiós que tot i la fama de morenes que tenen les espanyoles quasi totes les de més de cinquanta i tants anys siguin rosses. I em desagraden les dones grans amb els llavis i les ungles pintats de colors vius.
Deu ser per això que quan ja fa temps em van haver de treure un queixal, vaig prescindir d’ell sense buscar-li recanvi, pensant que no se’m notava pas el buit. Doncs vet aquí que l’altre dia a cal forner vaig trobar-me un nen d’uns cinc anys que se’m va quedar mirant i va exclamar:
-Ei, que se t’ha caigut una dent com a mi!- tot mostrant-me un forat dental a la part central de la seva dentadura.
Suposo que jo devia haver badallat, per exemple i ell des de la seva posició de baixa estatura m’havia descobert.
A partir d’aquí vam tenir una animada conversa de tu a tu. Em va preguntar si se’m bellugava alguna altra dent i en contestar-li jo que no, em va pronosticar que em passaria aviat. Llavors jo li vaig preguntar si ell tenia costum de posar la dent caiguda sota el coixí i després de dubtar una mica va dir que sí, però que ja feia dies i de moment no se’n recordava.
-I tu, què hi vas trobar sota el coixí?-em va preguntar.
Jo li vaig dir que a mi un dentista se m’havia quedat el queixal i ell em va recomanar, ben seriós, que li anés a reclamar.
Res, tota una conversa que el personal del forn i la mare del nen escoltaven divertits.
....................................................................................................................................................
Un altre dia vaig participar en una exhibició de Tai-xí que es feia en un local os se sentia una música a tot volum, que eixordava. Mentre ens preparàvem per actuar a penes podíem parlar a causa de tant “soroll”. Doncs bé, una vegada a dalt de l’escenari vam fer acuradament els nostres exercicis, vam ser aplaudides i vam reintegrar-nos a la sala.
Algunes amigues em van preguntar si aquella música tan forta m’havia impedit la concentració i jo em vaig quedar ben parada, perquè us puc assegurar que no tenia cap record d’haver sentit cap so, ni fort ni fluix, mentre actuava, tot i que durant les classes sempre tenim música, suau i adequada que representa que acompanya els nostres moviments.
Suposo que precisament per estar tan concentrada en l’execució de les formes, per quedar bé davant del públic espectador, la meva atenció no podia estar al cas de cap altra cosa. Em va resultar curiós constatar-ho. Sovint dic que jo no sé concentrar-me, però potser resulta que si que en sé, però que no sabia que en sabés.
......................................................................................................................................................................................

Comentaris

  • Uns relats molt divertits[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 09-06-2011 | Valoració: 10

    M’ho he passat molt bé llegint aquest parell de relats. El primer és boníííssim, boníííssim, boníííssim, de debò. Gràcies!
    Una forta abraçada.

  • Per error[Ofensiu]
    nuriagau | 09-05-2011

    a l'anterior comentari apareix el nick del meu fill, amb qui comparteixo ordinador.
    Gràcies per haver-li deixat un comentari.
    Núria

  • Quin parell d'anècdotes![Ofensiu]
    uanra | 08-05-2011

    Dues anècdotes ben divertides i simpàtiques que agraeixo que hagis compartit amb nosaltres. Un text d'aquells que es poden llegir sense concentrar-se gaire, la teva prosa és planera i espontània.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • Crec que ja t’ho he dit en alguna altra ocasió[Ofensiu]

    Crec que ja t’ho he dit en alguna altra ocasió, m’encanta la teva manera tan natural d’escriure.
    La mini-conversa amb el nen és per enmarcar-la.
    —Joan—

  • Anècdotes vitals[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-04-2011

    Volia passar pel teu espai, per veure si havies tornat a escriure sobre Sant Jordi o la Moreneta, com en anys anteriors... i he volgut passar avui, concretament, per felicitar-te en el dia del sant, així és que: FELICITATS, Montserrat!

    I dit això, passo a comentar aquests “Flaxos” que tu defineixes com a “menudències reals”, i que a mi em semblen bones anècdotes recollides de la teva vida que reflecteixen el teu estil de fer, pensar i escriure, és a dir, d’anar per la vida, reflexionar a partir del que veus, sents i experimentes, i de recollir-ho mitjançant els mots per a compartir-ho amb nosaltres.

    Ah! Sort en el concurs... aviat sabràs el resultat, oi?

    Avui t’envio una abraçada de celebració, dolça com una Mona de Pasqua,
    Unaquimera

  • Coses de la vida[Ofensiu]
    Materile | 25-04-2011 | Valoració: 10

    Molt bé, Josoc!

    Són uns relats quotidians que a vegades ens fan pensar amb la seva grandesa i que no veiem. Ben estructurat. M'han agradat molt, potser per la seva senzillesa.

    Una abraçada,

    Materile

  • bones experiències viscudes...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-04-2011 | Valoració: 10

    especialment entendridora la conversa amb el nen al primer relat, què bonica i com ens refresca la innocència
    una abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.