Fins a la llum i ja està.

Un relat de: Marteta
No vull més llàgrimes, no vull més cares tristes. No vull sentir el buit que hi ha dins meu, no ho vull fer, no vull viure amb ell. Faré com si res hagués passat. Fingir? Pot ser. En aquests moments faria qualsevol cosa per sentir-me millor, qualsevol cosa, important o no, posible o impossible.

Vull fer-me de pedra, però també sentir la vida que hi ha al meu voltant. I dic vida a totes aquelles coses que estàn plenes de color, d'alegria. Sense rencors, tot amb sentiments, amb emocions. Ser la única pedra que pogués sentir-ho tot, però alhora que volguéssin ferir-la encara es fés més forta. Tan pur com un diamant, però no tan bonic.

Ser jo mateixa, res més, i ho seré. Caminaré, no m'aturaré, ni els altres ho podran fer. Pensaré en el que vulgui. Sentiré el que em deixin sentir, res més, ni res menys. Seré el que el meu destí em dicti, faré el que els meus instints em mandin fer, existiré fins al final d'aquest camí, quan la llum m'acollesqui en els seus braços.

Comentaris

  • la teva força[Ofensiu]
    magalo | 28-07-2011

    M'agrada aquesta força que dus a dins i que expreses tan be amb paraules.
    no deixis de fer-ho
    jo tampoc ho deixaré ara. ja ho vaig deixar quan era jove com tu.
    un petó
    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96