Fent l'amor amb comptagotes (I): El tacte.

És un relat molt bonic, i tendre, captingut, com si fos un fil tens a punt de ser tallat, però tinc dues a coses a dir. La primera en forma d'objecció, la segona en forma de pregunta.
La paraula "rossant", i perdona l'expressió (jo les dic així les coses), m'ha fet mal als ulls.
El darrer paràgraf o, més ben dit, la darrera frase, m'ha deixat desconcertat, perquè i he cregut notar una certa ironia, i més quan parles en boca d'un home malgrat ser, tu, una dona.

la suavitat, l'elegància descriptiva, la sensualitat de seda i amb comptagotes poses les paraules adients en els llocs adients... tot una obra d'art, artista!
ptons i una abraçada!

Insinuant i suau. (Que rima amb guau!)

angie...

T'esceric aquest comentari per un parell de raons, una de les quals és interessada. T'ho dic aquí per si no vols continuar llegint.... (jeje).

- No sé si t'havia comentat gaire coses, però en tot cas, em sentia "en deure" amb tu per aquesta raó. És per això que avui, que tinc una estona, l'he dedicada a llegir alguna cosa de per relats i, especialment, alguna cosa teva. Què vols que et digui? doncs que m'ha agradat prou. La frase del mapa l'he trobada una mica.... "patillera". Potser haguessis pogut ser més descriptiva. A vegades, amb el tacte, pots veure llums, sentir calfreds, etc. Però vaja, com et deia, esperaré els altres capítols....

- (2a raó, la interessada). Recordes que vaig demanar coses sobre els anells? Com que em vas respondre i necessito una víctima.... et podria fer una pregunta? Estic escrivint un relat i necessito un parer. (no té res a veure amb l'anell.....) Et passo el mail per si dius que ok.... joanpetit@ya.com

Apasiau...

marc.

Allí estaré

Josep Mª

Bones imatges, potser massa ensucardes pel meu gust, però ben descrit i força original.

El pròleg m'agrada. El veig com una escena de principi de pel·lícula... ben bé un pròleg en tota regla. Estaré pendent dels pròxims capítols.

Una abraçada,

-Filladelvent-

No està malament el primer capítol però he de confessar que m'ha agradat més el pròleg. De tota manera això és el que pot fer més interessant aquest lliurament per capítols, que uns t'agradin més i altres no tant. Comença a prendre sentit això del comptagotes.

Potser la meva ment busca encara un ideal encara més tendre, més suau.
D'alguna manera el teu relat m'ha deixat una sensació de "ho vull una mica més bonic"
Igual són les paraules "vida" i "preciositat", que no són les que m'agradaria sentir de primer antuvi, potser és que m'agradaria veure més descripció del que va sentint el tacte de l'home i el que vol donar al tacte de la dona.
El minimalisme de la narració -del qual jo seria d'altra banda incapaç-, segurament fa que trobi que me'n falta una mica més.
Certament, crec que a mi, l'amor amb comptagotes em frustraria molt.
Aquests són purament uns comentaris que faig des de la meva sensibilitat, sense cap ànim de crítica, sinó per mostrar que és el que ha despertat en mi el teu escrit.
Val a dir que ha despertat en mi un cert desig de posar-me a escriure sobre les sensacions físiques de l'amor, potser pot ser pretensiós a la meva edat, segurament que idealitzo les coses i no trepitjo prou de peus a terra, però realment has aconseguit despertar en mi un desig de comunicació a un determinat nivell.
I parlant del tacte, una abraçada sense límits.

Ves per on, encara no m'havia llegit el próleg. Ara que ja ho he fet, i el primer capítol també, espero que aviat ens facis coneixar com segueix aquest comptagotes.

Molt interessat.

quina delícia de relat! es veu tan acurat, tan delicat, tan senzill... i a la vegada tan perfecte!! no pensis que vull fer-te la pilota, es que de debò m'ha encantat!! Quina alegria que aprofitessis aquelles frases que ens vas regalar fa poc! aix... freno que m'emociono...
En resum, que m'ha agradat moltíssim, i que espero que segueixis amb aquesta sèrie de relats. Molts petons!