Fent gArGots

Tot comença com un espiral que no respecta les distàncies, trepitjant-se, recargolant-se, amb un traç de mina de llapis sense massa punta, maldestre i apretat amb insistència contra el paper. I de sobte el canell perd força, perque la mirada es despista al adonar-se del cel que hi ha fora, a l'altra banda del vidre. Aleshores el traç segueix, però desespiralant-se, tendint cada vegada més a la horitzontalitat, a les onades no encrestades, tot prenent formes deformades, ara un cotxe de goma, ara un cor-poma, una bombeta i un nuvol-sol, que allarga els rajos fins a l'altre extrem inferior dret del foli, on encara hi descansen les línies horitzontals sense forma, com ones de mar sense voler-ho,
com un dibuix que s'ha acabat sense saber-ho.