Feliç aniversari?

La veritat hauria sigut millor ni plantejar-m'ho. Eres el més sensat. Però de vegades els teus instints et traicionen, i com tantes altres em jugaven una mala passada.
Era dijous a la nit, et podria dir el minut exacte, però no voldria molestar amb dades trivials. No sabia com havia arribat allà, en veritat si, però tenia la ment tant espessa com una bona tassa de xocolata desfeta. Era el meu aniversari i el cel·lebrava amb un sopar junt amb una amiga, de fet la coneixia des de no feia més de dos mesos i tampoc es el que ens fèiem, que complia anys dos dies després que jo. Eren unes trenta persones i només d'arribar a taula i esbrinar que nassos era tota aquelles persones invitades per l'altre comensal vaig decidir demanar el primer wisqui amb cola, que no tardarien en seguir-lo tres més. Érem uns set els meus invitats i jo, recollit en una punta de la immensa taula i on l'alcohol rajava incessantment. Quan fins el més mínim gest era respost amb unes sonores rialles i els comentaris més fora de lloc eren discutits com qüestions filosòfiques el meu organisme va avisar-me subtilment, alguns en dirien intent de vòmit, que el Grau d'alegria havia accedit el seu límit. Vaig retirar-me adonant-me que caminava com un petit que fa les seves primeres passes. Vaig arribar al bany amb no poques dificultats i vaig deixar-me caure damunt la taça. Avans de decidir si em provocava el vòmit o l'esperava amb la millor formalitat possible una veu, dolça com la mel diria el poeta del poble, em distragué.
-Em sembla que t'equivoques.
Era ella, la rossa de l'altre extrem de la taula. Aquella gran desconeguda que semblava una fantasia eròtica d'un matinada d'entre setmana amb insomni.
-Tu ets en -----.(no penso dir el meu nom per donar un xic d'intriga al relat, a mes del tema privacitat i que jo posseeixo una estimable autocensura i respecte per les demés persones que aquí en penso fer honor).No m'has tret ull del damunt en tot el sopar.
S'equivocava, com totes les dones s'equivoquen amb mi. Jo simplement admirable el seu escot tan hipnotitzant i bell com la millor pintura que us pugueu imaginar.
Abans de que pogués rectificar-la va tancar la porta i es va ajupir davant meu. Altre cop l'escot era la meva única opció en centrar la vista.
-Sempre ho he volgut fer…follar en un bany. Es molt excitant,oi?
No estava en condicions d'admetre-ho o rectificar-la que la seva boca ja es trobava amb la meva.Jo ,mentres ella treballava tot el meu interior, només podia pensar en quan tardaria per acabar i poguer dir als meus amics:"veieu la rossa aquella?doncs me l'he xuscat al bany…" tot això amb grans detalls.Però com he avançat al principi de tot els instints sempre em traeixen, i aquest cop segurament ha sigut l'ocasió més greu.
La vaig apartar amb suavitat i li vaig clavar la mirada als seus preciosos ulls verds.
-T'agrada Tarantino?
-Què?
-T'agrada Tarantino?
En veure que no sabia que respondre vaig alçar-me amb totes les meves forces i vaig decidir donar l'esquena i baixar als fums aquella preciosa noia que no sabia apreciar al meu profeta i admirat cinèfil anomenat Tarantino.Aquí s'acaba el record.

Vaig despertar-me l'endemà al meu llit amb un enorme morat al front i un maldecap terrible.No vaig tardar en telefonar a tots els meus invitats per esbrinar el que va ocórrer. La versió oficial és que vaig caure al terra i la rossa amb va trobar entre vòmits en el bany de les dones, però la falta del meu condó a la cartera i les mirades que a dia d'avui em llença aquella rossa quan ens creuem em fan dubtar de tot el que va ocórrer.