farolet

Sense desitjar més futur
que el breu batec d'una ala,
o l'esclat d'una onada,
o el d'un glop de vi aspre
i fresc,
tranquil·lament, i trist,
deture el meu anar indescriptible
davant d'aquesta mar
que mai no dorm i m'empara.

De més enllà del que pense,
del que vull,
o m'imagine,
arriba i em besa,
abastant-me com una llar,
o una crisàlide d'espuma,
sempre ho fa, sempre sap
quina cosa donar-me.

Avui, per a tu, i per a mi,
porta un record tendre,
un mos tan dolç de meló...
Ho veus? Ho tastes?
Jo m'entrelluque a mi,
i a tu si vols,
entre l'espuma,
tots dos posats de festa,
jo me'n recorde per tots dos.

Perquè festa era anar descalç,
i despullat, ser a l'estiu
farolet vora la mar,
farolet d'estiu i dels somnis.
Farolet, convocat per tantes ones.

Menjàvem meló d'Alger,
el buidàvem amb navaixa i cullera,
a poc a poc,
amagats de la calor,
i ens llançàvem les llaors tan abundoses
en una harca apegalosa i feliç.
Quant de regalim, i sucre, i riures,
pel trespol de la caseta!
mentre esperàvem que arribara
la nit.

Te'n recordes?
Parlàvem amb la boca plena,
dient-nos coses,
escampant-les,
mirant sense mirar,
sentint-les com sentíem la mar,
imaginant-les vives,
fent-les créixer amb les mans.

-Jo faré un cavall, i una lluna,
i un sol,
i una estel damunt d'una caseta,
i el camí!
tot marcat a navaixeta
a la pell tan verda del meló.

-Jo, la lluna, i l'escaleta,
i un sol redó que es riga,
i també un cavall, i un ull,
i una mar sense voreta!

-Jo, un peix, i una finestra,
i núvols, i un moll,
ben a prop d'una caseta,
i un hortet,
i una vela que porte una barqueta!

Tants i tants somnis que teníem
a la llum de la candela,
llum petita
que donava vida als somnis del meló,
a aquells dibuixos sense sang,
fent enrere la fosca,
i posant un riure infinit
a la nostra cara d'infants.

Farolet d'estiu,
quan corríem tots cantant,
tu també,
de nit, com ara,
sense por, encesos déus,
rient, feliços,
per la vora de la mar.