Evolucionant?

Un relat de: Magda Garcia
A gaudir del vermut, de les tapes i del sol mediterrani! Perquè demà o passat, estarem irreversiblement amuntegats al metro o en una caravana de cotxes interminable, penedint-nos per no haver explicitat o experimentat tot el que travessava les nostres venes a les persones que estimem.

Serà massa tard si no ho hem fet ja, perquè aquests moments no tornaran. I continuarem canviant, com el nostre entorn, el nostre context geopolític, la nostra mediocritat, i d'aquí a pocs anys, en jubilar-nos, tot el que havíem somiat durant decennis potser ja no ens interessarà prou, i preferirem d’altres activitats, o simplement avorrir-nos. Per variar de tanta activitat i tanta agenda i tanta xarxa social per demostrar que som feliços.

Tot va evolucionant. Canviant. La tecnologia. Els líders. Les prioritats. Les problemàtiques. El planeta. La geopolítica. Nosaltres.

O involucionant?

Comentaris

  • Evolucionant?[Ofensiu]
    Bernat Lavall | 21-09-2025

    Sí, anem evolucionant cap al precipici de la mediocritat, la misèria i la buidor, crec jo.

  • Realment sí que evolucionem...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-09-2025 | Valoració: 10

    Hola, Magda.
    Sí, m'ha agradat aquest relat, perquè tots els aspectes de la vida sempre una nova idea pot haver-hi. I fa que el món progresse en les tecnologies.
    Mentre algú pensa una nova idea, un altre pot fer un nou recurs.
    Molt ben plantejat.
    Sí, i he posat que m'ha agradat.
    Gràcies per comentar-me el meu poema "Quan sona el piano". He vist que ho has reflexionat exacte, com és.
    Bona nit i una abraçada.

  • Problema[Ofensiu]
    kefas | 16-09-2025


    Tinc un problema. Sense voler he llençat el pinyol de la tercera oliva dins el pot del detergent concentrat. Algú sap d'alguna manera de recuperar-lo sense fer malbé l'envàs.

  • Reflexió[Ofensiu]
    Maculan | 16-09-2025 | Valoració: 10

    Una bona reflexió. La resposta a la pregunta és complicade de contestar, perquè en l'essencial les coses, sembla, que no canvien gaire.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

198 Relats

627 Comentaris

83431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.