Evoco melodies

És un poema per anar-se fent gran. És com quan et gires en el punt d'inflecció i et sents orgullosa del teu passat: és la millor manera d'afrontar el futur, però no sempre és fàcil.

Tot llegint-lo m'ha fet recordar petites parts de la meva pròpia infantesa, és per això que el comento.

Quan tingui més temps et segueixo llegint;)

dRCra

que quan et fan una análisi de sang, al fons dels glòbuls vermells i blancs i plasma... hi ha dibuixat un PENTAGRAMA... perquè tu ets la música, la melodia, la simfonia blanca.
Que tinguis unes bones vacances...
Ptons i una abraçada.

bon poema que alhora és una melodia, una ventada suau i reposada, que canta a la vida des d'un cim i diu: vull viure, m'agrada viure!
Positiva i innocent, el teu evocar melodies a través dels records fa d'aquest escrit un himne a la sinceritat i a la transparència.

Felicitats annah!

Respecte a l'estructura... hi ha algunes rimes "fàcils" i vaja crec que s'ha de mirar d'evitar. (em refereixo a rimes entre infinitius )

Vaja simplement t'ho dic com a consell, segueix endavant!

Salut!

recordes moltes i bones coses...
i una artista musical com tu, és normal recordar... MELODIES! je je
mostres en el poema ser molt i molt positiva i agraïda a la vida...
ptons i una abraçada!

... les melodies ens evoquen parts de la nostra vida. Moments especials, d'amor, de tristor, d'alegria. En el fons la vida és un recull de vivencies dels nostres sentits. Una abraçada.