Et vetllaria el son

Un relat de: Marcel Vidal

Et vetllaria el son
mentre em delia per ser el coixí
que tèbiament t'acarona...

Feliç de poder ser-hi
veuria les parpelles
ser el llençol dolç dels teus ulls

I gaudiria amb el repòs tendre
del teu somriure, en els llavis
que em van fer estremir el cor.

Et vetllaria el son
i apropant el rostre
al teu alè
em sabria viu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer