Et trobaré a faltar

Res és imprescindible. Ningú és imprescindible. Prou que ho sé i prou que m'ho repeteixo. No et trobaré a faltar, em dic intentant-me konvèncer a mi mateixa. Ho intentaré. Juro que ho faré. Cada dia intento no trobar a faltar un cos al qual poder-me aferrar, poder sentir el bateg tranquil del teu cor xocant contra el meu pit, intento assumir que ja no tornaré a envermellir-me al intentar aguantar-te la mirada, tot i abaixant-la al no poder fer-ho per culpa d'aquells ulls tan blaus i expressius que em tornàven boja. Els mateixos que em confessen a cada instant el que tots dos sabem i que mai no confessaran els teus llavis. Aquells llavis tant vermells els quals m'havia akostumat a besar. De nou, intento no pensar-hi. Hi ha mil coses al món per distreure'm i no pensar en tu. Però això és el que realment penso o és tan sols el que m'agradaria pensar? Sens dubte, la segona… Inebitablement, em vé al kap el que ja sabia i intentava ocultar-me a mi mateixa… No són comparables. Rés és comparable a tenir-te amb mi! I traeixo un xik les primeres frases. Sí que hi ha gent imprescindible. Tu ets imprescindible a la meva vida. No li trobo sentit sense aquelles mans que m'acaricien amb tanta tendresa. No t'oblidaré. Realment, m'estàs costant la felicitat. Que rigui de tan en tan no significa que en aquell instan de falsa felicitat no continui tenin un inmens buit al meu interior.
Però, sense voler-ho, sense evitar-ho… sento com el meu cor abança, al ritme que marca el temps, en sentit oposat al cap. I em diu que a ell tan li és la felicitat. Que tu ets la meva única felicitat. Si tu no hi ets, no la tornaré a trobar. Mai més. S'em fan dures aquestes paraules, s'em fa dur impregnar-les en aquestes pàgines, però és que això no ho dic jo, m'ho diu el cor. Intentaré un cop més passar pàgina, assumir la realitat, però sé que no em serà tant fàcil. Per ara m'és impossible. Bé, suposo que tot és qüestió de temps. De molt de temps. I, un cop més, amb ràbia al reconèixe-ho, no tinc altre remei que afrontar-ho. Perque és així; et trobaré a faltar.