Et necessito

Un relat de: Soliloqui

No t'ho diré mai, però et necessito.



Et necessito, perquè no sé per on tirar.

Et necessito, perquè no sé quin camí he d'escollir.

Et necessito, perquè no deixo de vessar llàgrimes.

Et necessito, perquè no sóc capaç de girar pàgina d'una vegada per totes.

Et necessito, perquè no sé com sortir d'aquest pou.

Et necessito, perquè m¡'he d'agafar alguna mà.

Et necessito, perquè estic sola dins la multitud.



Sé que m'estic comportant com una autèntica egoista... però et necessito.




Comentaris

  • dir et necessito[Ofensiu]
    Perestroika | 26-08-2006

    no és pas tan dolent eh... (A no ser que allò que necessitis sigui allò que t'està desfent...)

l´Autor

Foto de perfil de Soliloqui

Soliloqui

52 Relats

100 Comentaris

50093 Lectures

Valoració de l'autor: 9.24

Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...

Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...

Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.

Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:

[[soliloqui_2808@msn.com]]




www.fotolog.com/soliloqui

[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]