ET BUSCARÉ PARAULES

Un relat de: Lluís Berenguer
Aniré a buscar-te paraules fora d’aquest insult.

Aquesta bondat que no troba camins d’acollida,
aquest noble art d’espontaneïtat humana
absent d’ulls de contemplació i esguard.

Aquest sentiment que obra l'estima
destruït per la ignomínia i l'odi...
estima que exhaureix per no deixar-te viure...
i la vida és estima!

Puresa d’un caràcter condemnat per l’enveja
d'aquesta indiferència a la sublim sensibilitat.

Tu, instant que representes allò Magnànim,
testimoni perenne del sentit de l’existència,
tresor d’un demà de generacions alienes...
eres Amor i Temps, Eternitat!

A fora d’aquest ultratge
trepitjaré el camí perdut per arribar a ell,
i allí, davant aquell egregi lloc oblidat,
pouaré les paraules que la desuetud va proscriure
per clamar amb elles, farcit de plenitud,
a les Consciències de la Justícia
fent redimir aquesta humana obscuritat.

Aniré a buscar les paraules fora d’aquest insult!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: