ESTIU HORITZONTAL

Un relat de: aurora marco arbonés
ESTIU HORITZONTAL

Que t’enxampi una pneumònia en ple estiu és una broma que no té cap gràcia, una putadeta, diria jo. Això no vol dir, ni de bon tros, que a l’hivern l’anomenada afecció sigui benvinguda, però sembla que, en un temps on el fred, les pluges, les nevades i les boires destemperen l’ambient, una pneumònia com cal té, si més no, una justificació més lògica.
Quan reps notícies de familiars i amics que estan gaudint d’una beguda exòtica a l’ombra d’una palmera, trotant pels països de l’Est, ballant a la llum de la lluna en un creuer glamurós o bé fent rafting, surfing, flying, cycling o qualsevol altra aventura meravellosa i arriscada acabada en “ing”, llavors t’acaba de pujar la febre i estossegues més que mai.
I se t’enfosqueix l’humor quan penses que, abans de la pneumònia dels trons, ja t’havies passat quinze dies fent “lliting”a causa d’un mal pas berbenero que t’havia provocat un esquinç fastigós, el qual t’havia despertat l’hèrnia discal adormida, per l’esforç de les crosses camí del calvari, vull dir del lavabo.

Eppp, i no és que em queixi, res més lluny de la meva intenció, atesa la quantitat de pacients que hi deu d’haver pel món que, com jo, han d’exercitar la santa virtut de la paciència. Però, pregunto, no es podria haver fet més repartidor en el temps això dels allitaments? Ara la pota, embenada fins al genoll com una mòmia egípcia i, al cap de dos mesets, la coi d’inflamació pulmonar? Més que res per a deixar que el matalàs reprengués la seva forma habitual. Mireu, jo entomo el que sigui, que sóc persona de pau i amb més corretja que aquell desgraciat de Job, però, home, una temporadeta de piscina, terrasseta, remenada a les rebaixes i ambient estiuenc no m’hagués anat malament entre bomba i bomba.

Ara que, atesa la poca freqüència amb la que em poso al llit (per malaltia, és clar), acabo de descobrir tota una sèrie d’avantatges que he de confessar, per a no ser del tot injusta amb la divina providència. Per començar, pots fer el gos tot el dia amb la benedicció i els vist-i-plau de la metgessa del cap. “Al llit amb la cama enlaire”. Doncs al llit. Hi ha la variant del sofà, per poder mirar la tele tant com vulguis, però sempre amb la pota enlaire. Per una altra banda, poses els ullets de cordera degollada i sempre hi ha algú als voltants que et pregunta si necessites alguna cosa. Per cert, si no hi ha ningú a la vista, els ulls de cordera no tenen cap efecte pràctic, per la qual cosa s’aconsella emprar algun estri contundent per a cridar l’atenció. A les cases benestants sempre hi ha una campaneta de plata per a cridar el servei, però quan no hi ha ni servei ni campaneta, un bon xiulet d’aquells que s’utilitzen a les manifestacions reivindicatives fa que acudeixi tothom esperitat.
Com que no has d’entrar ni de sortir, amb una dutxa ràpida (sobretot s’ha d’embolicar la mòmia amb una bossa de plàstic), una rentada de cara i una camisola neta vas que xutes. Et fas rodejar de llibres, això sí, de gènere detectivesc, és clar. Sempre he pensat que l’Hercule Poirot, el Sherlock Holmes, el Montalbano, el Brunetti o bé el Carvalho, són investigadors indispensables i molt adients per a passar l’estona i allunyar-te de cabòries, quan estàs lligat a un llit. No cal dir que no es pot seguir el fil de l’entramat com cal i estar, al mateix temps, pendent de si et pica el turmell o tens unes dècimes de febre.
Una altra avantatge que té el “lliting” és que ajornes tots els compromisos. Senzillament no estàs disponible per a ningú, no hi ets, estàs “missing”, invisible, i, creieu-me, això és la glòria beneïda. No pots anar a visitar iaies, ni a reunions soporíferes, ni al sopar d’exalumnes que, mira per on t’ha anat la mar de bé perquè cada dia t’engreixes més i no tenies res per a posar-te.
I ni tant sols has de pensar; tothom pensa per tu i et diu, via telefònica o e-mail, el que has de fer, el que no has de fer, el que has de menjar, com has de posar el peu en remull etc., etc, totes aquestes recomanacions amenitzades detalladament amb les experiències viscudes personalment quan van haver de passar pel mateix tràngol.
Pensant-t’ho bé, que n’és de bonica la vida, quina sort que tinc, sóc una persona afortunada que gaudeix d’una temporadeta de repòs i reflexió a l’OMBRA quan hi ha tanta gent coent-se, irremeiablement, al SOL.


Comentaris

  • Un altre, un altre…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-03-2012 | Valoració: 10


    Feia dies que no comentava, ara tot just fa un parell de dies que ho he tornat a fer. Ves per on, tinc feina endarrerida! Aquest relat com que és del juliol passat —a final del qual vaig passar oficialment a fer vida jubilosa—, crec que no l’havia llegit pas i, això és molt, molt fort.
    Que jo, admirador aferrissat dels “monòlegs” de l’auroramarcoarbonés, em passin per alt escrits seus és inadmissible.
    L’única cosa que em sap greu és que, al comentar el relat et recordaré el “lliting”... doncs mira! Plego!
    —Joan—

  • Tot un plaer[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 19-08-2011 | Valoració: 10


    Aquesta tragicomèdia horitzontal amb perfums d'estiu, escrita des dels sentiments de la resignació i de la ironia, és com una cervesa fresca, servida en copa gelada. Tot un plaer per llegir i gaudir. ¡Salut!

  • ganes d'estiu[Ofensiu]
    ales de foc | 27-07-2011 | Valoració: 10

    sigui horitzontal o vertical, tu has plasmat amb bon humor (sempre que no hi falti) una situació que segurament se t'ha fet eterna, però que afortunadament té el seu final... Desitjo que acabis de passar un bon estiu, vertical, si pot ser.
    em passaré per aquí
    salutacions literàries

  • Com sempre i com mai[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 23-07-2011 | Valoració: 10

    Hola maca. Malgrat ser estiu i poder gaudir de la vostra torreta, se'm feia estrany no trobar-te voltant per la "Higth Street" i ara n'he descobert la causa. Deia al començar; "Com sempre" en el sentit que m'entusiasmen els teus escrits i els envejo perquè ja voldria jo escriure com ho fas tu, tot i que també m'agrada tenir sentit de l'humor, però sóc poca cosa al teu costat. I dic "Com mai" perquè és així que no et voldria veure't com et trobes ara. Espero doncs que d'ara en endavant l'horitzontalitat sigui només per allò que tots desitgem moltes vegades ... en companyia , és clar. (Com sempre hi he d'afegir la meva noteta sensual....) Una abraçada

  • Hola Aurora![Ofensiu]
    allan lee | 22-07-2011

    se't trobava en falta, guapa. Aquest escrit és encantador. Batega en el fons tot el que té de fotut passar-ho malament en molts aspectes, i ens ensenya la manera made in Aurora de superar-ho, treure dramatisme i donar-hi la volta per convertir un esdeveniment en quelcom brillant. M'agrada molt llegir-te. Espero que estiguis millor- almenys la teva salut mental i animosa no veig que faci aigues per enlloc- i t'envio una abraçada molt forta, i espero més perles teves. muacs

    a

  • A viure !!![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-07-2011 | Valoració: 10

    Horizontal o Vertical o de Costat.... a viure... i no et dic res més.
    Bon relat i després de llegir-te m'he estirat al sofà una estoneta.

  • Avantatges de l'humor[Ofensiu]
    franz appa | 15-07-2011

    Anava a comentar-te alguns dels problemes similars de salut quer travessem per casa meva -casos similars als teus però per sort menys aguts-, quan una de les teves frases al final del relat em frenen a temps... Sí, deu ser bastant dur haver de pair tots els relats de mals que desfermes inevitablement quan intentes, per discret que siguis, cridar una mica d'atenció (i...potser una mica de commiseració també) sobre el mal que tu i només tu pateixes en aquest moment.
    Bé, sigui com sigui, des del meu quasi-retir estival, he pogut treure el cap un moment per la teva finestra al món virtual dels relataires i m'he ensopegat de nou amb una prova del teu magnífic sentit de l'humor i de com de bé l'administres al servei de la literatura i dels teus admiradors.
    Entre els quals aquí em tens, aprofitant una mica d'OMBRA.
    Una abraçada i feliç restabliment!!!
    franz

  • Ostres Aurora ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-07-2011

    I jo que pensava que no era possible tan mala "pata".
    Desitjo de tot cor que et recuperis ràpidament i t'ho dic amb tota la sinceritat de que sóc capaç, que és molta.
    Sort que t'ho prens amb bon humor.
    Petons a dojo, estimada Aurora!

  • Esperant el VERTICAL !![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-07-2011 | Valoració: 10

    Deixa'm que et feliciti pel teu sentit de l'humor!

    Tot llegint, t'he imaginat com una reina de Saba, mimada, i ben resguardada del poderós sol estiuenc, amb temps per llegir, per escriure, per fer-nos passar una bona estoneta gaudint del teu enginy… oh quina delícia! Ara et cantaria aquella cançó que diu… Contaminamé….

    Molt bo, irònic i divertit. És clar que quan començo a llegir els teus relats ja estic predisposada a gaudir i mai em falles.

    Espero que podrem passar aviat una bona estona fent una xerrada personalment.

    Tot passa, tot arriba… t'envio una abraçada amb molts ànims i amb el desig de que el proper relat ja sigui VERTICAL!

    Núria



  • Per cert,[Ofensiu]
    Narcis08 | 14-07-2011

    tinc 3 relats més penjats a la meva secció. Passi, a veure si li agraden :-)
    Siau....
    Montse

  • Almenys[Ofensiu]
    Narcis08 | 14-07-2011 | Valoració: 10

    no et confondran amb una gamba sueca quan surtis de casa, i estalviaràs força en Aftersun. Ah, punyetera, i lo molt que aprendràs sobre els famosos i les sèries de televisió!!
    Bé, com sempre, et dono el meu condol més sincer pel refredat, però no deixis d'escriure, que sense tu la vida és ben avorrida...
    Petons, abraçades, etc.
    Montse

  • Una vegada més[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-07-2011 | Valoració: 10

    has aconseguit que un somriure m'acompanyés durant tota la lectura.
    El teu enginy és inesgotable.
    Espero, però,
    que tan sols tot sigui fruit de la teva imaginació.
    Puc fer-te una pregunta? si vols no la responguis . Com és que amb la teva capacitat no participes mai en els nanoreptes? Tens por "d'enganxart-hi "?
    Estic segura que serian uns "nanos" fantàstics.
    Una carinyosa abraçada, benvolguda Aurora.

  • La mala pota[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2011 | Valoració: 10

    Redéu Aurora, començaré pel final, desitjant-te que et posis bona ben aviat i donant-e una forta abraçada. Però haig de reconèixer que m'has fet riure. Ho sento, però ha estat així. Has fet un bon exercici de sinceritat i has visualitzat molt bé la part positiva d'estar fotudeta. Ànims, llegeix molt (ja veig que ho fas) i, sobretot, no paris d'escriure, seria un pecat! Petons d'un que encara ha d'esperar un´ mes per fer vacances, però que es troba bé... toquem fusta.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

233256 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.