Estimar un altre home

Només per dir-te que estava tafenejant a relats que hi havia de nou de tematica homosexual quan he vist quest 'presunte' (dic presunte perque pensava que no l'havia llegit) poema.

I estava pensant que tot això que dius només es possible amb força de voluntat. El meu xicot i jo fem tot aixo que dius i sempre hi ha gent que mira riu i comenta però ens dóna igual.

El que realment m'ha forçat a fer un comentari es veure que ja l'ahvia comentat i llegir el meu comentari de fara sis o set mesos( no he vist la data) i veure com he anat canviat jo mateix.

bé una abraçada,

Equinozio

Pd: Continuo pensant el mateix que pensava del poema.Molt Bo.

l'aigua!

Perfecte. Descriu totalment la realitat, i és un llàstima, tal i com dius molt bé: no és cap crim!
Però jo crec que podem canviar la mentalitat tancada de la societat si de tant en tant, en un banc... es veu un aparella homosexual abraçant-se, no?

Endavant i força!!

MoLi

Bé, en primer lloc volia grair-vos a tots aquells que heu comentat el meu poema. Dit, això, m'agradaria comentar quatre coses.

No sóc un d'aquells que va per la vida de víctima, és a dir, no culpo a la societat de res, ni demano grans coses. No m'he sentit mai pas discriminat, ni a la feina, ni a la universitat, és més, al contrari.
Però trobo a faltar una cosa, que no sé si ho expresso del tot bé en el poema. Naturalitat.No vull ser un heroi, ni que em posin monuments. Ni ser un abanderat de cap lluita. Només vull viure la meva vida tranquil, com qualsevol altra persona, amb les meves manies i les meves imperfeccions.

El que volia amb aquest poema era, precisament, fer èmfasi sobre aquest aspecte. Com heu dit alguns, la societat avança en molts aspectes, i també en aquest. la llei de matrimonis homosexuals n'és una prova. Però encara queda camí per recórrer.
Només demano, amb aquest poema, això, naturalitat. I sé que és difícil, quan jo mateix observo sorprés quan una parella d'homes es fan un petó en mig del carrer.
No v culpo a ningú, és una cosa que necessita temps, i entre tots, n'estic segur, ho aconseguirem.

Dit això, agrair-vos de nou a tots aquells que heu comentat, valorat, o únicament llegit el meu poema.

Gràcies.

Murdok

Hola Murdok!!
Sók la Místika, i em sembla que no te comentat pas mai un dels teus relats. I ha sigut per casualitat, bé és que aki en som molts i cada vegada + i no dóna temps de llegir a tothom jejeje.
Feta la introducció...Comento:
Estimar...xq no és pot estimar a un altre home si tu tb ho ets? O una dona a una altra? Jo crec q l'amor no enten se sexes, i que et pots enamorar tan d'un home com d'una dona; de la seva personalitat, caràcter o inclús del seu kos. És veritat que akesta societat ens ho fa veure com una kosa antinatural ( per sort cada vegada menys) i n'estem influits constantment. Per culpa dels prejudicis, tòpiks i esterotips que ens han incolcat. NO tots els gays són unes "lokazes" ni totes les lesbianes unes "maxorres".
Bé ja no m'enrollo + jejeje. Felicitats pel poema que per mi s'ha mereskut un 10.
PetonsSsSs:
Mí$TiKa!!

aquesta societat, hipòcrita i curel... Què passa si dos homes s'estimen? De veritat que no ho entenc. Què l'importa a la gent a qui estimi un? Mentres estimi... quin mal hi ha? Que potser no va dir un "paio": Estimeu-vos els uns als altres? Doncs ja està.

Jo també en tinc un de la mateixa temàtica: "Dos cossos, un matiex sexe." Per si t'interessa.

Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

... però la primera estrofa, es maquissima. Brutal!
I el misatge del poema m'agrada molt, suposo pq el comparteixo.

Equinozio

Perquè ser home i estimar un altre home és el mateix que ser home i estimar una dona, o ser dona i estimar una dona: És estimar. Què importa la resta?

Enhorabona i una abraçada.

Crec que ho has de poder fer sense cap por, sense cap recança, sense haver de mirar a una banda i a l'altra per dir-li al teu amor que l'estimes. I efectivament, no és cap crim estimar una persona del teu mateix sexe. Diguem que això ho podríem deixar per ments corruptes i perverses...
I a més, m'ha agradat molt la teva sinceritat, la sensibilitat que has fet servir per parlar-nos del teu estimat. Jo t'animo a no deixar-te vèncer, el primer pas ja l'has fet compartint-t'ho amb tots nosaltres.
No havia llegit res teu encara, miraré de comentar-te algun relat més. Aquest m'ha agradat molt.
Una abraçada.

Ei! Hola Murdok! Estic completament d'acord amb tu! Jo no sóc home (sóc dona... weno, noia, jeje) i també penso que Ser home i estimar un altre home, o ser dona i estimar una altra dona, no és pas un crim! I hauria de ser igual d'acceptat que una relació normal!

Tot i així, no deixis que et prenguin mai aquests moments, que tot i que a vegades d'amagat, pots gaudir de la persona que t'estimes, independentment del seu sexe!

Endavant!