Cercador
Sóc home
Un relat de: Murdok- Compartir:
He sigut i sóc home
d'ànima trista i esperit fosc.
Mirades perdudes buscant una resposta en el vent.
Cor de fang esquerdat pels cops rebuts.
El silenci envaeix les meves artèries
i s'escola al meu pit. Un dia vaig descobrir
que callant evitaria rebregar les esperances alienes.
I així segueixo. I seguiré escopint mudesa fins el dia
en que la llum esdevingui ombra.
Mentre, continuaré sent essència de mort silenciosa
en moviment, amb sabor de sang i regust de tristesa,
amb la voluntat de fer realitat l'únic anhel autèntic
pel qual he somiat al llarg d'aquesta existència
que m'empresona: la fi dels meus dies,
de les meves paraules i de les meves errades.
Comentaris
-
Bufff !![Ofensiu]brideshead | 01-03-2005 | Valoració: 9
Quin poema més trist! Et sents malament amb tu mateix i no tens contemplacions a l'hora de dir-ho... Acabo de comentar-te "Estimar un altre home" i em sembla com si aquest "Sóc home" fos la primera part de l'altre, però amb la diferència que ara ja has estat capaç de vomitar el perquè del teu malestar..... fins insinuar que l'únic que voldries es morir per alliberar-te de totes les misèries en les que et sents immers.
La veritat, no comprenc com ningú no te l'ha comentat des que el vas escriure. Per mi és un poema que toca la fibra de ple.
Un petó i força ànims!