Mirant a l'oest

Un relat de: Murdok

Tot mirant a l'oest sento
que la força separadora de la distància
pot reduir-se a no res.
Que qualsevol dia o nit
l'oest serà el centre, i llavors,
miraré a l'est tot recordant una infància.

Miro a l'oest i veig
una terra diferent a la meva,
on muntanyes i pins són
planes i boires. Veig també
la terra que em va fer home,
donant-me l'empenta per començar a viure.

Miro a l'oest i escolto,
i sento milers de sons confusos però agradables,
i sento el cor d'una gent
que batega embolicat per una boira eterna.
Escolto també l'aigua esquitxant les riberes,
i penso que mai hagués cregut que un riu tingués la força
per ésser el motor i mirall de tota una terra.

Miro a l'oest i veig
casa meva, el lloc on voldria poder
viure i morir, i saber que m'agradaria ser enterrat
sota la sorra gastada per tants anys de cultius.
Llavors, brollaran de la terra flors i fruiters,
i retornaré a l'oest allò que ell m'ha donat:
una vida per gaudir-la.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: