Construint quimeres

Un relat de: Murdok

Farem que les coses siguin diferents.
Com dos nens il·lusionats, riurem sota la pluja
i caminarem per amples mars de gespa.
Abraçarem les nostres vides
i aconseguirem que ens pertanyin per sempre.
Parlarem hores i hores asseguts l'un al costat de l'altre,
rient i gaudint del moment de la nostra companyia.

Viurem la vida que volem viure.
Aprenent a fer avions de paper
i fent-los volar per un passadís sense fi.
Projectant grans palaus de princeses orientals
en l'aire, envoltats per munions de núvols efímers.
Sent l'un l'essència de l'altre,
la peça bàsica de la mútua existència.

Navegarem per immensos oceans d'esperança
on ens podrem perdre per sempre, i allí ens amarem.
Els gestos i les mirades esdevindran l'únic idioma necessari
per entendre'ns. No caldrà parlar, només estimar.
Conduirem cap a l'horitzó el nostre esguard
i pintarem un llenç tot del mateix color,
i llavors reduirem totes les coses a la seva expressió última,
per que no hi pugui haver res més gran que tu i que jo.

I així anirem, construint fantasies i utopies
a sobre de la terra real, creant el nostre propi univers,
i oblidant-nos de que som mortals, creient-nos atemporals
i eterns. Llavors beurem de la nostra pròpia copa de vi,
i no necessitarem res més. Sols tu i jo, i una quimera.
Un somni pel qual lluitar i seguir estimant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer