Esquerrà

Un relat de: SANTANDREU3

Quan jo vaig néixer, l'any 1925 , la societat era bastant primitiva. En l'ambient de la meva família, l'església governava els esperits i, més del que pugui semblar, l'interior de cada casa.

Les supersticions eren moltes i una d'elles era que ser esquerrà era cosa del dimoni. Ara costa de creure però era ben be així i ho dic perquè jo hi vaig néixer, d'esquerrà i en vaig patir les conseqüències.

La meva mare, que tenia el que en deien la fe dels carboners, estava ben convençuda que dintre meu sempre hi hauria alguna cosa malèfica. No en parlava, crec, amb ningú, però va fer tot el possible per fer desaparèixer de mi qualsevol influència del maligne.

A l'hora de menjar m'embolicava la ma esquerra amb una paperina de paper d'estrassa i a altres hores, quan em veia fer servir "la dolenta" em donava una bona bufetada i un advertiment:- "la ma bona" Vaig acabar ambidextre, però sempre amb precaucions quan la meva mare era a la vora. La ma va deixar de ser problema, però els dubtes sobre la meva personalitat hi eren i jo n'era ben conscient des de ben petit.

Érem quatre germans i potser si que jo era el més entremaliat perquè era el més fort.(Els meus germans grans, jo era el tercer, prenien més Ceregumil que llet de vaca).Però jo veia que quan s'havia de sospitar d'alguna cosa, sobre tot si hi havia la més lleugera ombra de pecat, la mare em mirava a mi.

És clar que la meva mare era una bona dona, una dona dels seus temps i les seves circumstàncies. Em va crear problemes sense donar-se'n compte, i Déu em guardi de tenir cap rancúnia a hores d'ara. Al Cel sigui.

Quan encara no tenia els divuit anys la casa on treballava em va proposar sortir de viatge i em va venir molt be. Estava a fora onze mesos a l'any i no vaig patir cap atac de malenconia.

Això que explico son records d'infància i en tinc de més bons i de més dolents, com tothom .El que si que puc dir és que , lluny de Barcelona, de vegades em donava compte que havia fet alguna cosa qualsevol amb la ma esquerra, i pensava automàticament amb la meva mare.

I no puc recordar si aquell gest tan nostre que en diem fer botifarra el feia, mentalment, aixecant el braç dret o el braç esquerra...

Comentaris

  • Jo també sóc esquerrana,[Ofensiu]
    korius | 23-12-2009 | Valoració: 10

    jo també sóc esquerrana, però no contrariada... A casa sóm quatre, i dominam les esquerranes jajaja, llevat de mon pare que està una mica marginat per no ser-ho XD
    El meu problema, és que quan vaig a qualsevol lloc, me la lien parda... com estic acostumada al costat esquerrà...
    Bé, després de tot aquest rollo sobre la meva vida... m'ha agradat molt el relat :)
    Per sort la societat ha avançat!

    Una abraçada, Maddi

  • Hola Pere[Ofensiu]
    T. Cargol | 21-08-2009

    Jo sóc un altre esquerrà contrariat; també tercer fill, bes quina coincidència!
    La mestra "Donya Antonieta" em va procurar la solució al meu "problema": dos forts cops de regle sobre el tou dels dits, en dies successius, em van convençer que ja no hi poda haver una tercera "equivocació" per part meva - quatre anys - atès que pel que semblava, l'assistència a l'escola anava per llarg. L'administració de la "medicina" he de dir que es va fer de manera absolutament professional, ni rastre de mala llet, només un escrupulós compliment del deure educatiu.

    Salutacions cordials,
    T. cargol

  • Bé Pere[Ofensiu]
    Karles | 23-01-2008

    Bé Pere, has plasmat amb molta claredat un dels tabús culturals que afortunadament s'han anat superant.

  • Un molt bon relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-01-2007 | Valoració: 10

    M'encanta el teu relat.

    Fàcil d'entendre i molt significatiu.

    Sóc una persona que de nen vaig patir una mica certa forma de bullying, és a dir, que vaig ser el pallasso públic de l'institut (t'ho juro que és veritat), i entenc el que és ser discriminat sense ni tant sols cap bon motiu.

    Em pregunto si el teu relat és vertader o una ficció molt ben escrita (i ho pregunto amb respecte, doncs no sembla massa específic si el text és verídic). Però en tot cas, insisteixo en que li poso un 10.

    A més, m'agrada que sigui llarg però no en excés. Quan un article d'Internet es fa llarg sense estar dividit en parts, em canso de seguida (dit sense cap burla). El teu article té una longitud, al meu entendre, assenyada.

    Felicitats!! Ens llegim!!

  • Hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 23-08-2006 | Valoració: 10

    M'ha encuriosit el títol del relat, senzill i directe. M'ha agradat el teu escrit, que no passa de ser un record d'infantesa (real o no) i alguna reflexió sobre el tema però que està ben escrit i ens acosta, als més joves, a aquella època... amb aire d'incomprensió. Estic totalment d'acord amb el comentari que va fer en Jeremias Soler.
    Per cert, és el primer cop que et llegeixo però he fet una volta ràpida pels teus títols i m'he sentit atreta, així que de ben segur tornaré ;)

    Petons!

  • Ostres...[Ofensiu]
    Flanagan | 23-08-2006

    mai ho havia sentit, però no em sorprèn. En fi, jo també sóc esquerrà, i me'n sento orgullós!
    Una abraçada i fins la pròxima!

    Alexander

  • Interessant.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-05-2006

    Resulta curiós adonar-se com fa unes quantes dècades la societat identificava diferència amb dimoni, no només pel detall desl esquerrans, sinó per qualsevol diferència, ja no parlem de les sexuals, racials o religioses. La majoria de la gent ho feia sense adonar-se de la malignitat de la condemna a la diferència, seguint el corrent del món de l'època. Els temps han canviat; però de ben segur que d'aquí unes dècades percebrem errors que ara cometem i que no veiem.
    Un relat interessant.
    Et seguiré llegint.

  • L'esquerra només servei per a pixar. [Ofensiu]
    antonvaitot | 28-08-2005

    Benvolgut esquerrà,( ja veig que en som més d'un).

    Sempre s'ha dit que això de les "esquerres" és cosa del diable, de mal auguri que dirien els romans quan feien aquelles històries amb els ocells (vol a esquerra o a dreta). De totes maneres, ser dretà o ser esquerrà, ara ja no suposa cap problema. Malgrat que encara queden ments tancades, i bé q fan, que segueixen amb les seves idees. Però vaja, és un bon apunt el que has fet.

    Seguiré llegint-te!
    Adrià.

  • Molt ben retrobat, Pere.[Ofensiu]
    Jofre | 22-06-2005 | Valoració: 10

    Heu estat breu i clar.
    I això és el que abans en deien una virtut.
    Ara en diem Qualitat, en majúscules si convé.

    Salutacions.

  • sort que vaig nèixer més tard...[Ofensiu]
    AntavianA | 22-06-2005

    Jo també vaig nèixer esquerrana el que passa és que jo l'any 1980. Sempre em fixo amb la gent que escriu amb la mà esquerra i al veure el títol de seguida m'he sumergit en el teu text. Us heu fixat que moolts actors són esquerrans???

    Ja ho havia sentit a dir que la mà esquerra la lligaven al darrera, a l'esquena, pq se la considerava maligna.
    Si fins hi tot la frase feta "aixecar-se amb el peu esquerra" també és considera negatiu...
    Recoi! quina mania que hi ha hagut sempre als esquerrans.

    Però sabeu què, jo a l'escola m'ho passava molt bé comprant-me una maquineta de fer punta al llapis per esquerrans o unes tisores. Llavors quan algú m'ho demanava veia com desesperadament no se'n sortia i no hi havia manera de fer punta al llapis o de tallar un tros de paper... pq és clar, el món està tot muntat pels dretans....i no s'esperaven una maquineta per esquerrans...

    Un relat que m'ha fet agraïr el temps en què he nascut, un temps on almenys no he rebut clatellots i cops de regle per escriure amb la meva mà, s'ha de dir que he tingut molta sort!
    Clar que algún clatellot he rebut, però més aviat per alguna dolenteria que he fet ;-)

    Fins aviat,

    i gràcies pel relat!!

    AntavianA

  • Esquerra, també dita sinistra[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    La teva mare - que al Cel sia - tenia raó, almenys per al seu temps.

    De tota manera, el fet de tenir habilitat amb les dues mans, de segur que t'ha servir de molt a la vida, oi ?.

    Explica-ho també, home !

    1925 ?,és a dir VUITANTA ANYS !!!

    Es un autèntic, crak !!!!!

    mora.a@guimera.info

    anvia algun dels teus relats a www.guimera.info/avui/tribuna és una pàgina de Catalunya, d'aquella per la que sembla anaves de viatge durant 11 mesos.

    Felicitats !!!!!!!!!!!!!!

  • Salutacions, Pere![Ofensiu]
    marc (joan petit) | 02-06-2005

    Pere!

    Així que he tingut temps, he anat a cercar-te un relat. L'estona que ens vas fer passar dimarts passat a l'Ateneu no té preu! Va ser extraordinària! anècdotes plenes d'humor, d'inteligència, de vida.

    Com el relat que ens mostres, que és, sents dubte, un preciós record que es mou pel cap.

    I és curiós com, el més mínim detall, acaba per a fer-se important en la vida de les persones. I quan els expliques, i si no ho fas bé, com tu, queden en pura anècdota. Tu fas que això no sigui així. Ho relates bé. Molt bé.

    Molts records, i espero que ens tornem a veure ben aviat...

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • Un relat tendre...[Ofensiu]
    Llibre | 27-05-2005

    ...que evoca el passat, una època d'infantesa que va marcar. Tots i totes tenim, n'estic segura, una anècdota per damunt de les altres, una de més important, una que duem sempre al damunt, tal com dius: "El que si que puc dir és que , lluny de Barcelona, de vegades em donava compte que havia fet alguna cosa qualsevol amb la ma esquerra, i pensava automàticament amb la meva mare."

    Molt sovint són aquests petits detalls, els gestos breus i espontanis, els que ens traslladen en el temps i ens apropen a les persones.

    I la història que hi expliques, el fet de ser esquerrà, m'ha arribat d'una manera clara i contundent perquè jo tenia un cosí que era esquerrà. Estic parlant d'una altra època. D'uns anys que no es corresponen amb aquesta infantesa que tu esmentes (jo ara en tinc quaranta-tres). Però recordo a la perfecció les barrabassades que li feien, al meu cosí, per aconseguir que no utilitzés l'esquerra i per contra s'acostumés a fer servir la dreta.

    No recordo, ho reconec, els paral·lelismes religiosos que comentes.

    M'ha agradat, "Esquerrà". És breu i emotiu. És intens i fluïd. És enyoradís, però no trist.

    Hi ha un paràgraf on escrius: "Això que explico son records d'infància i en tinc de més bons i de més dolents, com tothom ." I he vist que aquest és el primer relat que has penjat en aquesta web. Doncs no ens deixis orfes d'històries com aquesta. Són aquestes evocacions de la memòria les que ens fan tirar endavant, les que ens permeten construir el futur. Un demà bastit sobre la memòria del passat.

    Espero llegir-te de nou. Fins la propera,

    LLIBRE

  • t'he trobat ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 27-05-2005

    ara després de parlar amb tu he cercat el teu nom, no ho havia vist, m'agradat molt, jo també som de les qui lis agrada escriure damunt el passat, és l'ùnica forma de que tot lo que hem viscut no mori amb nosaltres ..

    una aferrada i fins demà

    Conxa

  • Hola![Ofensiu]
    ROSASP | 26-05-2005

    Trobo que d'una manera planera i senzilla, ens expliques uns records que marquen en certa la infantesa. Eren uns altres temps, on no es podia sortir de la "normalitat" i calia anar pel bon camí com fos, normalment a castanyots.
    M'agrada el tema, que és prou original i la naturalitat amb que saps transmetre les emocions, suaument, sense massa rebombori.
    El final m'ha fet somriure, és simbòlic i rebel, al fons sabies que la mà era teva i tard o d'hora en faries l'us que convingués...

    Bé, salutacions i molta inspiració!

  • A mi m'ho va "arreglar" la mestra[Ofensiu]
    T. Cargol | 26-05-2005

    Jo vaig neixer 28 anys desprès i m'ho va arreglar Donya Antonieta, la mestra, que molt professional, em va fer dos cops de regle a la ma que em van servir per recordar per sempre més, partir del segon vull dir, quina era la ma bona. Tot això amb quatre anys, edat en que es començava a l'escola.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: