EROS 1940 - 2007

EROS 1940 - 2007

Al meu Club de tennis hi tinc un grapat d'amics. Un d'ells és un home de cultura enciclopèdica, gran sentit de l'humor, extraordinària facilitat de paraula i coneixedor molt millor que jo de la llengua catalana.

És un gran conversador i puc assegurar que en més de quaranta anys hem tractat milers de temes després de suar bé la samarreta en la pista de tennis.

Tenim el que en diuen els anglesos "feeling " i llegeix tots els meus papers, que benèvolament considera , possiblement amb excessiva benevolència, que son bons.

Últimament, però, em va reconvenir amb motiu d'uns escrits meus a propòsit dels nous usos del sexe que fa la joventut d'avui.

I s'equivoca, evidentment, perquè sap que la meva especialitat és la de comparar els meus records dels anys 30 i següents amb les realitats d'avui. I, de tantes diferències constatades i en aquest camp de comparacions, el que em deixa més estupefacte és la llibertat de la dona, (segurament exagerada) i el canvi que això ha comportat en les relacions home - dona.

I el cronista que hi ha en el meu interior, no pot deixar passar una situació com la present sense comentari.

L'amic pensa que, a la meva edat, hauria estat més convenient no parlar de coses que sembla que ja no son pròpies dels meus 82 anys.

Jo penso, al contrari, que tot el nou panorama que el jovent llueix és absolutament interessant, i alarmant en certa manera.

En efecte, recordo que jo, en un d'aquells papers, explicava que la higiene de la dona és avui tan extraordinària, que es podrien menjar sopes en qualsevol racó del seu cos.

I avui, a l' amic Jordi, l'hi afeixego que si no son sopes, sé de bona tinta que una de les pràctiques actuals és posar a la vulva xocolata, nata, maduixes i altres llaminadures per donar gust i nutrició a la parella amb la possibilitat que la biologia estigui una mica desconcertada, al veure com s'inverteixen els camins clàssics dels forats d'entrada i sortida del cos, dels fluxos i excrescències d'una part i aliments i aire per l'altre.

Em preocupa que encara no s'hagués acabat del tot la evolució genètica i la inversió s'arribés a completar, el que podria complicar en gran manera la funció mèdica dels otorinolaringòlegs, per exemple.

Vull esperar que el meu bon amic Jordi m'entengui, realment, que aquest és el principal objecte d'aquest paper.

Pere Casadesús i Grifol.







-