Recents novetats mèdiques

Un relat de: SANTANDREU3

S'ha parlat aquests últims dies d'un sorprenent augment del càncer de boca, que s'atribueix a la cada dia més estesa pràctica del sexe oral.
Em sorprèn una enquesta directa, en ple carrer, a gent jove i aspecte modern que respon amb naturalitat que el practica com una part normal del joc de parella i que no semblen tenir més por a aquest tipus de càncer que a molts altres als que estem exposats al llarg de la vida.
Jo vaig viure la meva més explosiva joventut en temps estúpids on tot era pecat i les coses que, inclús en la vida marital s'apartaven de petons a la boca i l'acte final, que consistia en la penetració, eren considerades pràctiques brutes i vicioses només per gent malaltissa i degenerada.

Penso que aquelles maneres de pensar, influïdes sobre tot per la església, tendien a preservar la virginitat i a evitar el coneixement del propi cos i les seves capacitats.
També s'ha de considerar la poca importància que la higiene de la època donava a les zones perilloses. Recordo que un germà meu i jo varem ingressar a un pensionat dels Germans de La Salle a Manlleu, i quan ens van mostrar als meus pares i a nosaltres mateixos la casa completa, la meva mare va comentar que no hi havia cambres de bany i només unes llargues fileres de piques de porcellana blanca per rentar-nos la cara ,les mans i les aixelles.
Els divendres ens podíem rentar els peus en el mateix lloc, però si la família volia serveis especials se'ls hauria de cercar fora de l'escola, el que la meva mare ens va proporcionar amb un acord pagat en una casa particular del poble, que tenien els estris clàssics per fer la bugada, de coure i aram, el que fèiem cada diumenge per un bany complert..
També tinc un altre record ben descriptiu dels temors morals que tenien els "hermanos" per preservar la nostra puresa: Ens recomanaven que quan anéssim al wàter estiguéssim el temps indispensable assentats a la tassa, perquè del fons del recipient sortien microbis que, si els donàvem temps, ens entrarien al cos i podrien fer molt de mal a la salut.
Les noies vivien més tancades a casa i cada mare s'ocupava, segons els seus principis, d'aquest aspecte de la higiene.
És trist recordar l'acudit que s'explicava de la parella que s'havia de casar al cap de molts pocs dies i ell no podia suportar la calentor i, insistint i insistint, va aconseguir que la noia li ensenyés les seves parts més íntimes. El noi se la mirava ple de delit però, al acostar-hi el nas i sorprès per la mala olor, va preguntar, dubtós: "Vols dir que això no es farà mal bé abans d'hora?"
Més tard, però, ens va arribar una aproximació a un tipus de vida menys repressiu i les dones ho varen aprofitar a fons.
Es van anar coneixent el cos i la necessitat d'una higiene satisfactòria i al cap de pocs temps ja tenien un cos on es podien menjar sopes a qualsevol racó.
Confesso que aquests canvis en varen agafar ja una mica passat de rosca, però em va quedar la sensació del temps i les ocasions perdudes, perquè, pensava, les vagines eren com boques sense dents i amb una sensibilitat molt superior a qualsevol altre petó i això ja no era al meu abast.
És clar que jo vaig fruir del sexe al nivell de les possibilitats del moment i ara mateix, augmentades les meves històries per una memòria que sempre et fa veure el passat des de la millor perspectiva, penso que en aquells moments de la meva vida girava al voltant del meu principal desig, que era el mateix d'ara, quan la meva sensibilitat ha quedat reduïda a la memòria i, si em deixessin, al tacte.


-

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer