Espurnes del 2012

Si hagués de definir l'any 2012 en tan sols una oració, diria que ha estat un any de canvis, un any diferent i amb un punt d'emoció.

Gener va començar calmadament, els cors latents com sempre, els somriures als nostres rostres. Rostres que amagaven una forta realitat que un poc més tard sortiria a la llum.

Febrer va ser desastrós en la majoria dels aspectes, però hi va haver una cosa bona: que els nostres ulls saben mirar i buscar per altres rames del nostre arbre de la vida. Vam aprendre a ignorar el que no valia la pena.

I a partir d'aquest mes tot va anar avançant cap a una enganyosa i repentina felicitat, la qual amagava darrera tot un passat bonic, però que en aquells moments era tan negre com la mateixa nit.

Els secrets, les veritats van començar a brotar amb paraules directes i ofensives, i es convertiren en llàgrimes que vessaven dels meus ulls. Angoixa, anyorança, frustració, idecisió... però sobretot pressió.

Després vengueren les decisions, precipitades, però decisions.
Elegirem distints camins. Ens haviem d'adaptar als canvis.

Llavors em vaig adonar que la societat no era com jo, o millor encara, que jo no era igual que la societat (parlant generalment) Vaig començar a veure persones amb la mirada perduda en un horitzó innexistent, caminant sense cap camí en ment, fent i desfent sense cap prèvia meditació dels seus actes.


Sensacions, emocions, canvis, decisions, camins a elegir, felicitat, tristesa.... Però un gran 2012 malgrat tot això. M'agrada aprendre dels errors, m'agrada mirar al passat i plorar dels bons records, sempre amb l'anyorança de que aquells bons moments mai tornin.


De moment només em queda donar les gràcies a totes aquelles persones que han passat amb mi aquest any... les que m'han sabut treure un somriure sincer dels llavis i també plorar amb les seves paraules. Moltes gràcies a tots, i esper que no sigui el darrer any que passem junts!

Feliç 2013 a tothom!