Espurneig

Un relat de: besllum

No m'acusis si l'infern ens plou al damunt. He buscat la felicitat quan potser no existia. He cremat la vida i ara només tinc fum que s'esvaeix tan ràpid com el flaix del teu record que enlluerna la meva foscor. Hem passat bons moments compartint passions. Sense passió no hi ha vida. De vegades surto del meu amagatall i a cop de nit, miro els estels perquè el seu espurneig em mena cap a tu. Em fixo en algun de concret, i penso que és l'esclat brillant del teu ésser. Ningú pot obviar el poder de seducció que emanes, després de veure't somriure amb uns ulls d'atzur que semblen talment un tros de cel.
Ara, em replego sobre mi mateixa, dins la meva soledat tancada. Però sé que un dia vam viure de veritat, amb un sentiment de joia que ens anestesiava els sentits. Romans en mi en un lloc amagat que guardo pels tresors petits que mai no s'obliden.
No sé si ens tornarem a veure. Potser, si un dia l'infern ens plou al damunt...



besllum

Comentaris

  • Sense passió no hi ha vida[Ofensiu]
    Marta | 18-11-2012

    Sentiment pur. Enhorabona!

  • amagatall de l'ànima[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-11-2012 | Valoració: 10

    Un breu i intens relat de passió perduda. Un record on agafar-se roent. Un calaix ple de petits records de calidesa. Una meravella rera una altra, farcida d'imatges i espurnes. Un gran relat que m'ha agradat molt i molt. Abraçades.

    Aleix

  • Recordar el que hem sentit[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 15-11-2012

    Ningú a qui s’hagi estimat passa sense deixar un rastre en els nostres records i per més que es vulgui sempre queda l’espurna del que hagués pogut esdevenir i del que ha esdevingut finalment. Malgrat tot no es deixa d’estimar com qui apaga una radio. Els ecos romanen i retornen, encara que els puguem sentir més llunyans.

    Jordi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: