Esmolades

Ho has descrit amb tant detall que m'ha fet pensar a tallar-me els cabells!
AMB total cordialitat

Un relat de fantasia i por. Molt ben trobat això dels rínxols assassins. L'escriptura molt eficaç.

Quan tinc el cabell una mica llarg, aviat noto les carícies que li fa l’aire, noto que el meu cabell es deixa anar i està content amb el ball al que el vent el convida. Sento el seu desig de seguir els capricis de la marinada i quan bufa el ponent em tapa la cara per impedir-me la visió. Però el pitjor és el seu festeig amb la tramuntana, està clar que voldria trencar les arrels que l’esclavitzen i marxar sud enllà on, potser sospita, que hi viu l’alegria i la llibertat.

Gràcies pel teu comentari per la meva historieta de cervesa. La teva remarca sobre el fet que mès treballes un text, mès es fa petit, m'ha recordat el sketch d'un còmic que teniem a Franca que jo era petit. Era un magatzem de fruites i verdures i l'amo renyava un empleat que havia escrit sobre una pissera "aquí venem taronges boniques i barates", i per cada mot, l'amo explicava qu'era inútil. Aqui, naturalment és aqui, venem, clar, no les donem les taronges, i taronges, es veu que son taronges etc etc... i al capdavall, no queda res mès sobre la pissara...;-)

els cabells que prenen el control de la situació, l'idea és molt bona, en podries fer un relat mès llarg, hi ha moltes possibilitats interessants... No és cap crítica, nomès una impressió.