Esclava dels aplaudiments

Busques, sol·lícita,
noves glòries esmunyedisses per a demà.

El present, absent, es desfilagarsa en un instant
mentre somies triomfs de guardons futurs.

Amb descurança guaites al teu voltant:
carcasses anònimes fan fressa en la vacuïtat.

Les imatges es desgavellen
i s’esgargamellen, implorants;
ulls vitris, amb el cor incòlume.

T’aboques a fites com a feliciana,
en goigs bastards i fugissers.

T’adorms...

Constel·lacions il·lusòries t’estrenyen,
i estrellats elusius et lleven a mitjanit,
mentre tasques d’estels efímers s’esvaeixen;

però tu bé saps, bé saps, que demà...
demà serà el teu dia