L'ombra espartana de la victòria

Tota la vida preparant la guerra,
mentre el món real
passava de puntetes indiferent.

Una existència de duresa i terra,
mentre els plaers s'esvaeixen del present.

Plany, misèria i exercici ardent.
i un esquiu temps, que fuig ràpid, sense espera,

Mentre sumàveu armes i escuts,
gemecs, bleixos i èxtasis perdíeu a la fosca.

Marxes de mort i ràbia guerrera
per abatre els enemics vençuts
i viure de les seves miques i cendres.

La vostra pensa, bastida de sang,
de vius paranys, d'esclaus i morts.

Herois??Guerrers??Victòria???

Res de res. Un mot i prou

Misers cretins paràsits.

Mentre dormen els cims i les valls pures,
i el mar de porpra es clou en el repòs,
vosaltres, sords a tantes criatures,
tancats al món, vils de ment i cos,
emmudiu en la fosca.

I en l'alta cinglera us encinglàveu,
tan ferotges com porucs i erts,
defensant mísers dictats i lleis,
mentre mares descorades i fanàtiques
us encimbellaven cap al no-res i la mort.


La vida, mentrestant, pura esplendor,
de plaers i d'abundància lluïa,
però vosaltres, amb fals honor,
esclavitzàveu qui us mantenia

Paràsits orgullosos de la sang
que l'anomeneu "herois" i gran "glòria",
mentre la vida us deixava al fang,
lluny dels tresors de la vertadera història.


A la Criptia vau tancar el jovent,
ensenyant el crim, el robatori i la crueltat saor;
fugint del cos i del regal vinent
que ens dona la terra amb devoció.

Criticàveu, units al vell Licurg,
als fenicis i cananeus pel seu destí,
pel seu art de viure, seguint el desig sacre
creant belleses, enriquint el gran Yamm,
gaudint del luxe, del repòs i el vi.
amants de la bondad, amor i equilirbi.

Banquets d'igual a igual on la dona beu,
com feien les etrusques amb feliç somriure,
però a les vostres el martiri els deu
només parir, gestar, callar i no viure.


Escolta'm bé, miserable espartà!

Vosaltres regàveu de sang la terra
i de brutícia els camins,
amb aquella pensa malaurada
de viure de l'esforç del veí.

Passa de llarg, allunya't del meu camí,
la teva supervivència i vida
curulla d'ombres i malaltissa és.
En la desídia del plaer genuí,
la teva fosca glòria em sembla bofissa**
on neixes, vius i mores
com un esclau paranoic sols
per batallejar i morir












*Aquesta obra neix com un crit de denúncia i un exercici de desmitificació històrica contra la idealitzada civilització d'Esparta. Tradicionalment recordada pels seus herois i la seva infal·libilitat militar, el poema despulla la realitat humana d'aquella polis: un sistema basat en la brutalitat de la 'criptia', la submissió absoluta de la dona si bé més lleure que l'atenenca, i l'esclavitud dels seus propis veïns i una renúncia patològica als plaers de la terra.A través d'un fort contrast líric —inspirat en els versos de l'espartà primitiu Alcmà—, el text confronta el silenci i la misèria en què es van tancar els espartans amb l'esplendor vibrant de pobles contemporanis com els fenicis, els cananeus o els etruscs, que sí que van entendre l'art de viure en abundància, igualtat i llibertat. En última instància, és un cant a la vida lliure enfront de la glòria buida i bofissa de les armes."
**Bofissa:comportament d'una butllofa o d'una bambolla de sabó:L'aparença: Lluenta, inflada, esfèrica i aparentment plena (la "fosca glòria").La realitat: Un buit absolut per dins que s'esvaeix instantàniament en tocar-lo, deixant només desil·lusió ("la desídia del plaer genuí").
***El cant a la mort militar (Tirteu)Aquest fragment és gairebé un manual de propaganda. Critico aquesta duresa en el poema, on la vida no val res si no és per a la batalla:
"És bell morir si caus a la primera línia / com un guerrer valent que lluita per la seva pàtria... / Joves, lluiteu junts els uns al costat dels altres, / no comenceu una fugida vergonyosa ni tingueu por. / Feu que el vostre cor sigui gran i coratjós en el pit, / i no estimeu la vida quan lluiteu contra els homes."
****El cant al repòs i la natura (Alcmà)Aquest fragment és de l'Esparta més antiga, abans de tancar-se al món. És pura bellesa, l'art de viure i el gaudi que els espartans posteriors van intentar esborrar:"Dormen els cims de les muntanyes i els torrents, / les cingleres i les valls; / dormen les fulles i els rèptils que la terra negra cria, / les bèsties salvatges de les selves i la raça de les abelles, / i els monstres en el fons del mar de color porpra; / dormen també les generacions d'ocells de llargues ales."També podria ser una alegoria a destemorir la mort.