Wanasa: La màgia sacra dels déus i dels pobles antics-preindoeuropeus mediterranis

Els antics,
influenciats per grecs i jueus,
van errar quan van convertir els déus
en senyors exteriors, d'aire, fang, pedra o cartó,
i els humans en servidors temorosos.

Van aixecar temples,

van interpretar senyals

van esperar ordres del cel,

Oblidant que el foc sagrat
havia estat dipositat,
per a la glòria i el plaer,
dins d'ells mateixos, com fills del cel.

No ho van veure.
Ments perverses els van castrar i mutilar la ment.
De fàbriques D’eunucs en sabien força
Fent-nos serfs, eixalats i bons minyons

-Veient futbol

o

-escoltant cançons insanes
de desmesura i desapoderament.

Així no gaudíem dels Regals Divins

La voluntat veritable no descendia dels astres.
Naixia del centre vivent de cada ésser.

Però ho giravoltaren tot.

Perquè l'humà mirés avall
minves dessota les pedres,
partis a negrencs tàrtars,
amb els titans vençuts.
A averns de dissort i planys,
per adorar a falsos déus,
xucladors i afamats de la nostra d’energia

Déus de paranys, silicis i pous negres.
On es giravoltava sempitern,
amb inesgotables teologies barates recaragolades,
per donar coherència a la gran farsa tergiversadora

Wanassa no exigia submissió
Exigia presència.
No parlava ni de lleis, ni de càstigs,
Menys de cànons o d’obediència cega

Ans, parlava de:

El batec del mar, el tremolor de la roca, el vent entre cedres i xiprers, el coure despertant dins la farga

I el motor del desig sacre creador,
proscrit i prohibit per la pensa
Greco–Latina i jueu–cristiana

Àdhuc el míser Buda, que mori menjant carn de porc podrida.
Prostituïda a Kandahar la seva doctrina,
pels generals maleïts i traïdors d’Alexandre,
amb la seva demolidora traditio graeca
trituradora i homogeneïtzadora de diversitat.

Desig sacre
que empeny l’humà a embellir el món
Ordenar-lo, i enlairar-lo.

Per això proscriuen a la deessa,
De bellesa, bondad, fraternitat i amor,
templere del foc.

No casava amb victòries, glòries, herois i guerrers,
que portaven dissort, sang i misèria,
a aquella Mediterrània pura i antiga,
emparats per Jahvè o Atenea.
Tots dos violents i assedegats de sang,
Uns de la tribu dels shasus de Yhw,
malfactors cananeus nòmades del desert,
i els altres, nòmades indoeuropeus, futurs grecs,
provenint d'àrides estepes.

Pirates un com els altres.
Els violents escriuent l'història,
amb la força i la sang,
s'imposen amb el terror.

Però recuperar aquell foc sagrat
robat i apagat intern ens pertoca.
Que no era el regal dels déus.
Sols el furtiu prometeu o l'arcàngel caigut portador de llum
aliat incondicional de la deessa
ens deia les claus per ablamar-lo
aquell foc-esperit conector amb el tot.

El foc ja habitava dins nostre.
Ja no calia que mediessin sacerdots ni déus.

La màgia sacra no consistia a adorar.
Consistia a materialitzar.

Fer visible l'harmonia invisible.
Imitar i ser déu.

Quan un home treballava el metall amb consciència,
quan una dona dansava fecundant la vida,
quan un navegant unia pobles llunyans,
quan un artista transformava dolor en bellesa,
quan dos éssers s’estimaven elevant-se mútuament,

Wanasa es manifestava.

No perquè baixés del cel.
Si no perquè despertava el foc i esperit
de la mateixa matèria viva.

–Les fractals famolenques volien el contrari.

Necessitaven:

Por, Submissió,

Energia aliena,

Éssers buits.

Per sobreviure hi havia de,
convèncer els humans que eren petits, imperfectes i dependents,
i que necessitaven sacerdots, intermediaris per entrar al cel
per netejar culpes, pecats, inferns,
que eren le sarmes silencioses dels déus menors.

–Però la fractal harmoniosa no absorbia.

Expandia. No esclavitzava. Encenia.

La veritable forma de servir el sagrat
no era agenollar-se davant d’un déu.
Era esdevenir digne de contenir-lo
Imitar-lo, àdhuc de transcendir-lo

Era el secret de per què ens van crear
Perquè continuéssim l'obra
amb el propòsit de bellesa amor i bondat
com Holons i fractals que som
universets de l’univers


La vertadera ofrena als déus no era obeir-los.
Era arribar a assemblar-s'hi
creant bellesa, harmonia i plenitud.

On un bri de pols
fa tronar la immensitat de l’univers

Per això el metall només despertava davant mans conscients.
Per això la terra retirava els seus dons als qui només volien dominar-la.
Per això els pobles que oblidaven el foc interior acabaven construint imperis morts.

L’humà no havia nascut per obeir eternament.
Havia nascut per continuar la creació.
I cada acte de bellesa, amor, consciència
o transformació
era una victòria contra la fam de les fractals obscures.

Sols s’arriba a déu sent un déu
Al cel i a la terra

Essent rei i déu
A cada cicle sacre

Recuperant la wanassa interior

Així:

Esbotzi-ne’m Cels i univers
depredadors no grats









*wanassa era la deesa mare de Xipre. nom micènic. l'original nom protoxipriota de la senyora no el sabem.

*Shasu de Yhw: "La terra dels shasu (nòmades) de Yhw".Aquesta frase fa referència a una famosa llista arqueològica egípcia (com la del temple de Soleb) on s'esmenten els "Shasu de Yhw". Els historiadors debaten si aquests nòmades van ser els que van introduir el culte a Jahvè cap a la regió de Canaan, i si són un dels antecedents històrics dels antics israelites.La inscripció del temple de Soleb és un dels descobriments més fascinants de l'arqueologia bíblica. Es tracta de la menció escrita més antiga que es conserva del nom de Jahvè a tot el món.El gravat es troba a les columnes del temple de Soleb, situat a Núbia (el nord de l'actual Sudan). Va ser construït pel faraó Amenhotep III cap a l'any 1400 a.C. (fa uns 3.400 anys).A la sala hipòstila del temple, el faraó va fer gravar una llista dels pobles asiàtics que considerava enemics o sotmesos. Molts corrents crítics defensaven que el culte a Jahvè era molt tardà i que s'havia inventat segles després. Soleb demostra que el nom ja s'utilitzava a la zona de Canaan, el Sinaí o Edom abans de l'aparició formal del Regne d'Israel.El text descriu el territori d'aquests nòmades exactament a les mateixes regions desèrtiques on la Bíblia situa els relats de l'Èxode i el desert de Madian.Els textos egipcis ubiquen geogràficament els "Shasu de Yhw" exactament en aquesta mateixa àrea geogràfica (Edom, Moab i Madian). Per tant, la Bíblia i l'arqueologia egípcia situen el culte original a Jahvè al mateix desert i en la mateixa època.El canvi de vida: de nòmades a camperolsL'arqueologia mostra que, a partir del 1200 a.C. (l'Època del Ferro I), centenars de petits poblats van aparèixer de cop a les muntanyes de Canaan (l'actual Cisjordània).Els arqueòlegs com Israel Finkelstein defensen que aquests nous pobladors no eren invasors estrangers, sinó grups nòmades del desert (shasu) que es van sedentaritzar. Aquests nòmades que es van assentar a les muntanyes van passar a ser coneguts històricament com els israelites.L'any 1208 a.C., el faraó Merenptah (fill de Ramsès II) va manar gravar una estela on celebrava les seves victòries militars. En ella es troba la primera menció escrita de la paraula "Israel" fora de la Bíblia.El text diu: "Israel està devastat, no té llavor".El detall clau: El jeroglífic utilitzat per a "Israel" porta un determinatiu que indica que eren un "poble nòmada o sense ciutat fixa", exactament la mateixa categoria social que tenien els shasu.Els historiadors actuals conclouen que els hebreus bíblics formaven part del mosaic de pobles shasu. No tots els shasu eren israelites, però una part d'aquests nòmades que adoraven Jahvè al desert van emigrar cap a Canaan, es van unir a altres grups locals de la zona i van acabar formant el nucli de la nació d'Israel.L'Estela de Merenptah quan escriu la paraula Israel, utilitza un determinatiu diferent: el dibuix d'un home i una dona asseguts sobre tres línies que representen el plural.Aquest petit detall és una mina d'or per als historiadors. Demostra que l'any 1208 a.C. els egipcis no veien Israel com un país organitzat, ni com una ciutat amb muralles o un regne. El veien com un grup humà o poble nòmada que es movia pel territori sense una capital fixa. Això encaixa perfectament amb la definició dels grups shasu que hem vist abans i amb el relat bíblic dels hebreus abans de tenir reis.Per què és tan famosa al món?És la primera i única menció de la paraula "Israel" en tota la història de l'Antic Egipte. A més, és la prova arqueològica més antiga de l'existència d'Israel com a poble diferenciat fora de les pàgines de la Bíblia.L'estela de Merenptah,Demostra que l'any 1208 a.C. els egipcis no veien Israel com un país organitzat, ni com una ciutat amb muralles o un regne. El veien com un grup humà o poble nòmada que es movia pel territori sense una capital fixa. Això encaixa perfectament amb la definició dels grups shasu que hem vist abans i amb el relat bíblic dels hebreus abans de tenir reis