Negrors amigues

Sí un caos fosc i uns vents cecs,
et lleven a mitjanit.

I sí un negrenc estrall de paüra
enmig del silent fosc cruix

No tanquis pas els ulls
ni fugis de la negror.

Que sols son part de tu
sota una altra forma i figura,
nada als abismes insondables
de les cinc ànimes nostres*.


Acarona el dolor amb delit
i estima la negror amb tendresa,

Que albes daurades i llostres eterns
esclariran la teva nit.





**El text de Bereshit Rabbà (14:9) estipula que l'ànima té cinc noms, que els cabalistes llegeixen com una escala viva de consciència que connecta l'ésser humà des del fang físic fins a l'Absolut. La cristiana massa pobra. Igual fet a posta per la involució eterna a occident que es distreu aquí a baix amb mites absurds(guerrers, herois, glòria, victòria , metes, i altres bajanades importades pels indoeuropeus i malauradament gruades per hom.(actuals anglosaxons i antics grecs i romans etc.