Escenes quotidianes

En baixar cap a la parada de metro em creuo sovint amb les mateixes persones i les coneixo i integro al paisatge, i no paro d’analitzar-les!
N’hi ha diverses que mereixen una descripció, però singularment, em criden l’atenció: una parella i un grup de tres joves adolescents format per un noi i dues noies.
La parella destaca per un motiu principal: va agafada de la ma d’una manera inusual: les mans entrellaçades però doblegades pel colze i enfocant cap endavant, colze amb colze. M’admira la capacitat de suportar la inusual, sinó ridícula postura que adopten: l’amor fa fer coses inversemblants! Li dius a aquest noi – un temps enrere - que aniria pel carrer d’aquesta manera i no s’ho creu, es posa a riure!.
Tots dos són molt diferents; ella parla com una sherezade moderna que hagués de enraonar per salvar-se i ser allà l’endemà; parla per abduir-lo, per xuclar-lo capa ella i al mateix temps, però, té un aspecte com de nina, somrient; com de nena il•lusionada, infantil, un ulls que miren endavant cap a un punt llunyà on hi ha totes les seves esperances, que jo m’imagino - a aquelles hores del matí - que deuen anar embolicades en una gassa especial i finíssima, en un embolcall angelical, femení, de compte de fades, adequat per preservar-les per sempre.
Ell en canvi es seriós, amb barba i bru, al contrari que ella que té cara com centreeuropea. Alguna vegada han pujat sense anar agafats d’aquesta manera, però són poques – patia, en aquestes ocasions en pensar que alguna cosa no els anava be – Si ell li tregués la má, definitivament, la desmuntaria, desmuntaria totes les il•lusions de dama d’honor d’un casament reial, de nimfa o de cosa etèria e irreal.
No m’imagino, de debò, com deu ser fer determinades coses fisiològiques amb un personatge així, que per definició, no té sexe. I quan el veig tot sol a ell, penso que li manca quelcom: quelcom que alegri el seu esguard ombrívol!
L’altre grup, és de tres; tres que és necessiten: l’element masculí i l’element femení. Són tres persones adolescents, encara per fer, que van elaborant el seu futur a cada instant i sembla que puguis veure com evolucionen i creixen d’un dia per l’altre.
Són equilibrats, el noi seria un pel més jove que elles i les dues noies, totes dues guapes, tot i que més madures emocionalment i física, són també encara molt joves; la rossa gairebé pelroja li manca aquell punt d’arrodoniment, la morena ja presenta un aspecte de dona.
El noi de vegades va acompanyat per un monopati que li confereix un accent esportiu molt adient. El respecten, el necessiten, diria jo, al seu costat. Algunes vegades el posen al mig, entre les dues; altres va la vora i elles parlen – i fan cara de tenir greus dilemes - però sense des mereixement cap al noi. De vegades són o semblen grans i altres són adolescents escolars parlant d’exàmens. Fan molt bona impressió. No se si secretament s’estimen.
Elles, evidentment procuren que l’element masculí estigui a la seva alçada. Encantats tots tres de descobrir un cos nou, afortunat, que s’està formant: comproven que el seu físic evoluciona o progressa adequadament. Quina sort, o ves a saber!