És una moda

La frase "jo sóc home d'un sol Dèu i d'una sola dona" m'ha vingut al cap en llegir el relat, una sentència oposada al tema del bescanvi de parelles. Mentre hi hagi consentiment i respecte mutu (aquí incloc el repòs dels veïns), per què no aplicar la frase de Sant Agustí "estima i fes el que vulguis"?

Vaig viure uns anys al carrer Ausiàs March de Barcelona. A la cantonada amb Sardenya hi havia un local d'intercanvi de parelles. Sempre recordaré la cara i els gestos de la gent quan sortien o entraven: parlaven molt baixet amb cara de circumstàncies. No deu ser gaire divertit, pensava.

Una forta abraçada.

Aleix

Quan l'avorriment per tenir-ho tot s'instala a la societat tothom busca noves formes de viure que, per a alguns, travessen la línia del que consideren que està bé.
De "disbauxa" sexual sempre n'hi ha hagut. De segur més discretament reclosa. Ara és explícita. S'ha perdut el sentit de la discreció i la necessitat de la intimitat? I allò que en dèiem pudor? Ara, és vol mostrar... Només cal no mirar si no agrada.
Que tothom visqui com vulgui, que cadascú ja tenim prou feina amb nosaltres mateixos, no?
Amb total cordialitat

Ina, t'he fet aquest comentari, perquè sinó, l'altre persona no podrà llegir el que li has dit. Espero q no et sàpigue greu.

de família, molt diferent del que les persones d'una certa edat hem rebut, a causa del sistema religiós i educatiu, i que hem rebut. De totes maneres, no deixa de ser una evolució, com en tants altres aspectes, Penso, que si els valors bàsics de qualsevol mena de relació es mantenen, com el respecte, sinceritat,.... totes hi caben. Tot i que t'haig de dir, que personalment també em costa.

Bon relat Ina, endavant amb l'escriptura!

Salutacions.

Rosa.

Un petit comentari. Si vols respondre als cometariis que algú t'hagi fet, has d'entrar en algun dels seus relats i fer-ho des d'allà, no des del teu relat. Només t'ho comento, perquè segurament no ho deus saber