La Lia

La Lia llegeix sobrepensant en moltes coses, que la preocupen o no; simplement ocupen aquell seu racó al cap.

La Lia també escriu, i és curiós que no desconnecta de fer-ho mentre llegeix. Pensa: "Podria fer un relat, o una nova novel·la, o oblidar-me'n i concentrar-me a llegir". Totes les respostes disponibles. No té cap problema. Bé, sí. Ho torno a repetir: no es concentra per llegir.

És amor a l'escriptura o obsessió, com bé deia la cançó?

Sap que li costa seguir el fil de la història i, tot i això, es posa reptes de provar amb novel·les més complicades per a ella. Defallint en l'intent més d'un cop, però ella segueix.

Si li treus aquestes dues aficions, la Lia es perd.

La Lia és millor lectora o escriptora? Ni ella ho sap.

De tantes novel·les que a vegades l'ajuden a imaginar nous mons i a evadir-se, un temps més tard ja no recorda gairebé res de cada història. I li dol. És normal que no se'n recordi de tots els detalls, però li sap greu.

Com a escriptora, a estones creu que és més bona fent relats, d'altres fent novel·les. Reconeix que no és destacable del tot però, de tant en tant, quan es llegeix, s'agrada. Sovint amb tocs personals, noms de mascotes infiltrats, o esports dels germans, etc.

Últimament intentant innovar, ressorgir de sempre lo mateix.

Fins avui, un nou relat personal disfressat.

La Lia és imprevisible. A vegades, només a vegades, s'estima un munt, i a vegades "la lia" en gran.

Així és.