Entre les quatre parets

La pota del meu gatet a la cara em desvetlla, m'aixeco i contemplaré la nit estrellada al balcó.
M'encenc un cigarret el dinovè d'avui.
Penso i repenso amb el sermó del meu cap, amb les paraules punxants del meu pare.
El meu cap m'ha repassat de dalt a baix i llavors m'ha fet quatre avisos, si a la pròxima hi torno, al carrer.
El meu pare no sap com dir les coses si no és cridant i a mi això em va tremolar.
Al llit barrinava amb tot això i al balcó igual, només que aquí no hi ha obscuritat plena. M'il·luminen aquests petits astres. Recordo quan els enganxava al sostre de l'habitació per no tenir por a les nits.
Ara, em sento amb neguit per com em parlen, angoixada per si em tiren al carrer, avorrida de fer sempre la mateixa rutina.
Tots els caps de setmana aprofito per anar de festa amb les amigues i diumenge al matí no soc persona.
Visc un dia a la setmana.
Torno a l'habitació i decideixo fer-me un canvi de look, un canvi d'aires.
També llanço roba que no em poso i altres objectes que no faig servir, surto amb pijama al carrer i ho deixo sobre un banc per si algun pidolaire ho vol recollir.
Està clar que aquesta nit no puc dormir.
Torno a intentar estirar-me, però només penso ara amb el color de tint que em posaré. No puc dormir.
Em faig una til·la i res.
Escric a una llibreta què diria al meu director i al meu pare demà. M'hi deixo anar amb tota l'ànima i ja rendida quedo adormida al sofà amb la llibreta a la mà.

L'endemà em presento amb el cabell tot turquesa a la feina i no tinc temps a dir res que em fa fora per on entrat.
No sap que és el que buscava, m'he sortit amb la meva. Liquidació, paro i feina nova en un mes espero.
Al meu pare li faig saber que em fa estar angoixada la manera com em parla, que m'espanta inclòs i trobo que ha de ser més assertiu.
Ell no baixa del burro, bé aconsegueixo que em demani disculpes, però diu que ell ja és vellet i no canviarà pas ara.
Diu que dec estar més susceptible i m'abraça.

Fa dies em sento dèbil, sense feina, sense ganes de fer res, tot i que envio currículums, no tinc sort.
Vaig a una psicòloga pagant i m'ajuda molt a enfocar-ho tot millor.
Em diu que quan em van acomiadar, i dies més tard, no estava preparada per una altra feina, però ara que ja fa dos mesos, sí.
Treballarem els temes que em succeeixen i ho anirem polint tot.
Jo veig que se m'escapa el present i amb ell la ment.