És només per tu...

Un poema molt bonic malgrat no em sembli una bona idea fonamentar el sentit de la pròpia vida en l'existència d'una altra persona. Segurament, però, és una idea molt poètica, no?

Felicitats pel poema!

Núria

Bonic poema trist i ben escrit, no es que m'agradin les coses tristes ans el contrari però si m'agraden els relats i els versos ben escrits.
Segueix aquest camí, escrius molt be. Tornaré a llegir-te.
J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

i observo com els teus poemes van madurant...
Hi continua havent una certa tristor que encara
absorveix els teus sentiments, però comença a haver-hi també un "somriure" que, a poc a poc, il.lumina els teus pensaments.

Endavant, BruNa!

però és un poema preciós. Què bé jugues amb els verbs, Bruna!
He llegit alguns dels teus relats i de debò et dic que trobo que escrius molt, molt bé. No deixis de fer-ho.
Un petó.
Nonna_Carme