Cercador
Al teu cor hi ha una bala
Un relat de: bruNaAl teu cor hi ha una bala;
Que no es recent ni oblidada
I que s’arrauleix ben clavada
Allà on hi hauria la felicitat.
I als teus ulls hi ha una llum;
que s’encén i s’apaga
que em somriu i s’amaga
però no es pot treure el fum.
A la teva pell, morena i marcada
I als teus cabells de negre reflex;
El color fosc de la meva vesprada,
Que es desperta a l’horitzó i creix
Tot el teu món és un misteri,
I sé que es impossible que aconsegueixi
Descobrir allò que amaga el teu silenci.
Ets amarg, i dolç, i estrany a estones
I jo et miro, però tu no te’n adones.
No em costa entendre el per què
Del teu despreci per la vida,
Però em dol veure com el teu món gira i gira
Sense prohibicions però tampoc alegria.
Perjudicant el teu cos
Destruint-te el futur
Matant la meva nit;
Però tu no te’n adones.
Venint pel camí,
Desviar-te un moment
I no tornar a trobar-lo;
Però tu no te’n adones.
La vida és curta
La salut és feble
El teu cor és lliure;
I tu no te’n adones.
I jo...
Jo sé que no canviaràs,
Jo sé que marxaràs
Jo sé que romans tancat,
Jo sé que mai m’ho explicaràs.
Potser entre tu i jo hi ha una bala
Recent, però no oblidada
que s’arrauleix ben clavada
Allà on hi hauria la felicitat.
Potser tens raó i és massa tard,
Potser tens raó i ningú et pot ajudar.
Potser odio que m’encantis
potser m’encantes perquè t’odio.
No ho sé, però vull oblidar
El teu rostre i el teu nom.
No ho sé, però no vull ni pensar
En tot el que podríem ser i no som
Somric, als teus ulls hi ha una llum;
que s’encén i s’apaga
que em somriu i s’amaga
però no es pot treure el fum.
Que no es recent ni oblidada
I que s’arrauleix ben clavada
Allà on hi hauria la felicitat.
I als teus ulls hi ha una llum;
que s’encén i s’apaga
que em somriu i s’amaga
però no es pot treure el fum.
A la teva pell, morena i marcada
I als teus cabells de negre reflex;
El color fosc de la meva vesprada,
Que es desperta a l’horitzó i creix
Tot el teu món és un misteri,
I sé que es impossible que aconsegueixi
Descobrir allò que amaga el teu silenci.
Ets amarg, i dolç, i estrany a estones
I jo et miro, però tu no te’n adones.
No em costa entendre el per què
Del teu despreci per la vida,
Però em dol veure com el teu món gira i gira
Sense prohibicions però tampoc alegria.
Perjudicant el teu cos
Destruint-te el futur
Matant la meva nit;
Però tu no te’n adones.
Venint pel camí,
Desviar-te un moment
I no tornar a trobar-lo;
Però tu no te’n adones.
La vida és curta
La salut és feble
El teu cor és lliure;
I tu no te’n adones.
I jo...
Jo sé que no canviaràs,
Jo sé que marxaràs
Jo sé que romans tancat,
Jo sé que mai m’ho explicaràs.
Potser entre tu i jo hi ha una bala
Recent, però no oblidada
que s’arrauleix ben clavada
Allà on hi hauria la felicitat.
Potser tens raó i és massa tard,
Potser tens raó i ningú et pot ajudar.
Potser odio que m’encantis
potser m’encantes perquè t’odio.
No ho sé, però vull oblidar
El teu rostre i el teu nom.
No ho sé, però no vull ni pensar
En tot el que podríem ser i no som
Somric, als teus ulls hi ha una llum;
que s’encén i s’apaga
que em somriu i s’amaga
però no es pot treure el fum.
Comentaris
-
No val la pena pendeir-se del que no pot ser [Ofensiu]nuriagau | 05-06-2011 | Valoració: 10
No acabo de copar exactament a què et refereixes amb la bala, segurament, però, no és quelcom imprescindible per entendre el que expressa aquest poema.
Quelcom que va acabant amb la vida de l’ésser a qui adreces el poema, malgrat sembli que duu una vida fàcil i plaent. La veu del poeta pateix per la forma de vida d’ell i ens ho transmet amb unes paraules molt belles.
Celebro que segueixis publicant nous textos en el teu espai, la teva obra va guanyant en maduresa i els teus lectors ho anem gaudint.
Ens seguim llegint,
Núria
l´Autor
30 Relats
63 Comentaris
30840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
"Seure sota un roure, banyada per la daurada llum tardonenca, i pensar que finalment, tots els esforços han valgut la pena."Vaig nèixer el 13/11/95 (soc una escorpina empedernida) a la vora del mar, però he crescut entre acollidores muntanyes.
Tot i així, crec que sempre suré la sal del mar adherida a la pell.
Barcelona del meu cor...