Addicció a tu

Un relat de: bruNa

"pum, pum, pum"
La música sona tan forta que quasi no podem parlar. Però igualment, per què parlar si podem ballar?
Em moc al compàs de la música, davant la Judit, la meva amiga. Ballem sense parar, i com que només son la una i mitja, quasi no hi ha gent, dins la discoteca. Els nois i noies estan a la barra, mirant els pocs que ballem. Les antipàtiques de l'institut ens miren, amargades.
Llavors t'acostes tu i et fiques a ballar amb nosaltres. Et fem un lloc i tu i jo ens mirem. Abans, quan encara no era l'hora d'anar a la discoteca, ja havíem estat parlant i tontejant una miqueta. M'agrades força. Mentida. M'agrades molt. No ho sé, potser són els ulls, negres i vius, o la veu... Hi ha alguna cosa en tu que es molt additiva.

"pum, pum, Im your biggest fan I'll follow you until you love me, papa-paparazzi…"

Paparazzi, de la Lady Gaga; m'encanta aquesta cançó, i t'ho dic. La meva amiga se'n va a petonejar-se amb el nòvio, i ens quedem sols.
Per mala sort, me n'he d'anar a les 2. M'acomiado amb dos petons i marxo amb la Júlia, que també plega a la mateixa hora.

Per què després de tres dies encara no t'he oblidat?

Encara em sembla estar ballant junts, envoltants per les llums i la meva cançó preferida.
Sento addicció als teus ulls, als teus llavis, als teus cabells, al teu somriure.

Addicció a tu.

Comentaris

  • Em sol passar.[Ofensiu]
    Marteta | 08-09-2011 | Valoració: 10

    A vegades quan estas amb la persona que t'agrada vols que s'aturi el temps,i que tot sigui perfecte. Però segur que aquella nit vares pensar molt en ell i quan et vares despertar al matí la seva imatge era el primer que vares pensar... i no ho sé, però a mi em passa.
    Un petó :)

l´Autor

Foto de perfil de bruNa

bruNa

30 Relats

63 Comentaris

30737 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Seure sota un roure, banyada per la daurada llum tardonenca, i pensar que finalment, tots els esforços han valgut la pena."

Vaig nèixer el 13/11/95 (soc una escorpina empedernida) a la vora del mar, però he crescut entre acollidores muntanyes.
Tot i així, crec que sempre suré la sal del mar adherida a la pell.

Barcelona del meu cor...