Erotic phone passa a erotic meeting. Sexítol VI

L'Elsa s'esperava a la plaça de la Monja Feinejadora, amb una estàtua al centre dedicada a Maria Àngela Constantina Pi i Puig, monja centenària que va fer de tot a la vida pels altres i res per a ella, tan lloable que cinquanta anys després del seu trapàs els de l'Ajuntament li havien fer fer el monument amb un tros de marbre que va sobrar del xalet de cinc estrelles que la regidora de cultura s'havia construït amb el seu salari amb dret a una hora i mitja per anar a esmorzar i mitja hora per trucar a la minyona i dictar-li les ordres del dia per vestir-li els fills i atipar el gat, entre d'altres.
L'artista local, un drogata perdut sota el pont, va esculpir la figura de la difunta ben col·locat i per donar llustre al material s'hi va pixar uns quants cops. Va cobrar poc i s'ho va gastar en un puticlub on es feia escoltar -tenia una dissortada vena poètica- i entre vers i vers les meuques li havien de fer massatges als collonets com si estiguessin amassant mandonguilles. Allò l'excitava molt...recordava les cassoles que la seva àvia elaboraVa, amb una bona picada de base, el gran secret. La picada! Aleshores demanava uns serveis extra no comentables en aquest relat on ell no és el protagonista, sinó un simple secundari o terciari. Que es foti!


Per on anava?
Ah...l'Elsa no entenia com, tan ben il·luminada com estava la plaça, i que l'Edu l'hagués citada sota el fanal fos. Seria per romanticisme? La dona, neguitosa, picava el terra amb els talons, els talons de les sabates més altes que havia trobat, que l'estilitzaven (això es diu).

L'Edu ja arribava. A pas de xanca, passarra. Regalimant per cada porus aigua, sals minerals i substàncies de rebuig per l'esforç. Sentia com li bategava el cor i anava comptant batecs per no pensar en com s'esdevindria tot. Ja anava pel 69.690...

Quan ella el va veure va haver d'elevar la vista...que alt!
Quan ell la va veure va quedar bojament enamorat...una dona excelsior!

I això que quasi ni es veien!
Aleshores l'Elsa va obrir el bolso i ...va treure una llanterna. La va enfocar al rostre de l'homenet. No n'hi havia per a tirar-hi coets...li van venir unes boges ganes de riure i es va aguantar. Mal fet. L'energia del riure, encallada al plexe solar, premia i feia mal.

-Hahahahahahahahahahahaahahahahahahahahahahahah!

L'altre va caure de les xanques i va anar a parar al bolso obert i hi va quedar com un bebè en un cotxet de passeig. I el peluix va sortir volant i va aterrar a la falda de la monja petrificada.

L'Elsa encara va riure més, més, a cor què vols cor què desitges...

-Hahahahahahahahahahahhahahahahahahahha...quin mal, les abdominals, hahahahahahaha...ai, quin gust...hahahaha...em tiba la cara...hahahahahahaha...ploro de bé que m'ho passo...hahahahahahahahah!
I, quan va poder, li va dir:
-Això és millor que el sexe!!!!!!!!!!!!!!!!!

No!
Perquè l'Edu, entre sorprès i ofès, va abaixar-se la bragueta i va fer sortir fora els calçotets de macramé LA BÈSTIA....



********To be continued????????????????????????