Cercador
Enyoro els teus ulls
Un relat de: Jan des ValEnyoro els teus ulls,
verds com un prat de primavera
humida il·luminada lleument pel sol tendre.
Allunyat de llur acolliment i promesa
i desig i invitació,
em sumeixo en la solitud més absoluta,
en el desempar
i en la foscor de la melangia més aclaparadora
fins fer absurd el món,
enfosquir els matins,
patir nits en blanc
i anhelar el retorn d'aquells fars
que menen per l'obscuritat
cap a la vida, plena, lluminosa.
Comentaris
-
ulls...[Ofensiu]venuseva | 03-03-2007 | Valoració: 10
Ens perdem en els ulls... Perquè són la immensitat. Tot.
-
la melangia...[Ofensiu]boleta | 26-09-2006
... més tendre i amorosa em duu als ulls verds que tant enyora el teu poema.. m´agrada molt.
Una abraçada -
Comença...[Ofensiu]ESPIRAL | 26-09-2006 | Valoració: 10
una mica trist, pessimista, però mica en mica va agafant ritme, sonoritat, per acabar amb un desig de tímida esperança en els últims versos...
...i anhelar el retorn d'aquells fars
que menen per l'obscuritat
cap a la vida, plena, lluminosa.
Molt bonic. 1abraçada. ESPIRAL.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El sol resplendeix
- Somio
- La Berta somiadora
- Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012
- Sí a les retallades!
- El meu primer amor d'estiu
- Quan el mòbil resta immòbil
- Cauen, calmes
- A l'abril, una flor
- El teu esguard
- Poder tornar enrere
- Tan sols els ulls
- Ahir
- Chopin, cansat, acariciava el piano
- Ets racista?