Cercador
Tan sols els ulls
Un relat de: Jan des ValSé que et faig mal,
perquè jo pateixo també
quan passo prop teu
i tan sols els teus ulls
semblen trobar-me.
Els teus llavis,
la més fragant rosa
que pogués admirar mai,
s'estimen més callar, tímids,
qui sap si de decepcions cansats.
Però els ulls no m'enganyen,
des del fons de la pupil·la
m'acaricien i m'estimen,
i em ploren,
i em diuen que no esperi més
perquè tu ja no pots esperar.
I em volen sentir parlar
perquè potser els meus ulls,
desfets per les moltes llàgrimes
que deixaren anar sol a l'habitació,
ja no saben explicar
per què batega el cor,
l'anima què sent,
sempre en la foscor,
tan sols il·luminada pels teus ulls.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El sol resplendeix
- Somio
- La Berta somiadora
- Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012
- Sí a les retallades!
- El meu primer amor d'estiu
- Quan el mòbil resta immòbil
- Cauen, calmes
- A l'abril, una flor
- El teu esguard
- Poder tornar enrere
- Tan sols els ulls
- Ahir
- Chopin, cansat, acariciava el piano
- Ets racista?