Tan sols els ulls

Un relat de: Jan des Val

Sé que et faig mal,
perquè jo pateixo també
quan passo prop teu
i tan sols els teus ulls
semblen trobar-me.
Els teus llavis,
la més fragant rosa
que pogués admirar mai,
s'estimen més callar, tímids,
qui sap si de decepcions cansats.
Però els ulls no m'enganyen,
des del fons de la pupil·la
m'acaricien i m'estimen,
i em ploren,
i em diuen que no esperi més
perquè tu ja no pots esperar.
I em volen sentir parlar
perquè potser els meus ulls,
desfets per les moltes llàgrimes
que deixaren anar sol a l'habitació,
ja no saben explicar
per què batega el cor,
l'anima què sent,
sempre en la foscor,
tan sols il·luminada pels teus ulls.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer