La Berta somiadora

Un relat de: Jan des Val

Personatges per ordre alfabètic





Berta

Berta adulta

Berta petita

Biel

blancaneu

Bondadós

Bruixa

Caramel blau

Caramel lila

Caramel taronja

Caramel vermell

David

Feliç

Gretel

Hansel

Iaia

Ilham

Joel

Jordi

Maria

Mario

Max

Mut

Nen

Nena

Noi

Noia

PacMan

Panchita

Papito

Pare

Pare de Hansel i Gretel

Pep

Poruc

Rondinaire

Savi

Somiador

Venedor



Escena 1



Tots
i totes: –
El teatre és
veritat,

el
teatre és mentida.

La vida
és veritat,

la vida
és mentida!





Escena 2



(Una habitació de noia ben desordenada, amb un
escriptori i una nena mirant encantada el cel davant d’un llibre de text obert.
Se sent la veu del seu pare a fora de l’habitació.)



Pare:
– Berta! Ja estàs estudiant força? Va, que demà tens l’examen! Després et
pregunto la lliçó!

Berta:
– Sí, papi! Ja gairebé me la sé! Costa molt d’entendre!

Pare:
– Berta, va, esforça’t una mica. Qui de jove no treballa, quan
és gran jeu a la palla!

Berta:
– Però, papi, encara més? Si porto una hora estudiant i fent
els deures!

Pare:
– Sí, sí, és veritat! Avui sí que estàs treballant de valent!
Va, estudia una mica més, que ja t’ho deus saber molt bé!

Berta:
– No, si ja ho he llegit no sé quantes vegades!

Pare:
– Va, doncs una mica més i ja estarà. Acabo de fer el sopar!

Berta:
– Sí, papi! A veure, per on passava... ah, sí, ... Les plantes amb flors, anomenades
fanerògames, es reprodueixen mitjançant llavors. El seu cos està format per
l’arrel, la tija i les fulles. Les plantes fanerògames es divideixen en dos
grups: les gimnospermes i les angiospermes. La, la, la, la, la, la...
ye-yé... tu chica... yeeeye... Les
gimnospermes... no te quieres enterar... tenen la fulla perenne i no tenen les llavors a l’interior... que
te quiero de verdad... el seu tronc és
llenyós... ai, la meva iaia!



Escena 3



(La mateixa habitació que a l’escena 1, però amb algun canvi que la
fa més de nena petita. La Berta, més petitona que a l’escena 1, és amb la seva
iaia)



Iaia:
– Berta, qui és la nena més maca de totes les nenes?

Berta
petita:
– Tu, iaia!

Iaia:
– Ai, que n’ets de bonica! No, no, Berta, ets tu! La nena més
bonica del món!

Berta
petita:
– D’acord, iaia, doncs tu... tu ets la iaia més maca de
totes les iaies!

Iaia:
– Ho veus com n’ets de maca!
(tus)

Berta
petita:
– Ui, iaia, que no et trobes bé?

Iaia:
– Sí, sí, no pateixis, només que tinc una mica de tos. (torna a tossir)

berta
petita:
– Mira, iaia, t’agrada aquest dibuix? L’he fet per tu!
Aquesta ets tu! I aquest és el papa... i aquesta, la mama...

Iaia:
– És molt maco, Berta!

Berta
petita:
– T’agrada? De veritat?

Iaia:
– Molt, molt, ets una artista! (tus de nou)

Berta
petita:
– Ui, iaieta! Tu sí que ets una artista!



Iaia:
(tus) – Ai, ha, ha,
ha, no em facis riure!

Berta
petita:
– Va, iaieta, canta’m aquella cançó!

Iaia:
Cançó? Quina cançó?

Berta
petita:
– Iaia! Ja saps quina! Aquella que em cantaves sempre
de petita!

Iaia:
– Aquella d’abans d’anar a dormir? La cançó de bressol... A
veure... Non, non, vine son... non, non... vine son...

Berta
petita:
– No, iaia, aquesta, no! Aquella tan divertida, de quan
eres jove! Que la ballaves tan bé!

Iaia:
(tossint)– Pobra
de mi! Si no tinc esma ni per respirar!

Berta
petita:
– Espera’t un moment, que et vaig a buscar un got
d’aigua! (surt corrents de l’habitació. Torna amb un
got d’aigua). Té, iaia, va canta-la, canta-la!
(S’adreça al públic i l’anima
a demanar amb ella que la iaia canti la cançó.)
Canta-la, iaia, canta-la, iaia!

Iaia: – (tossint i fent senyals perquè calli el
públic) - A veure, deixa’m beure una mica d’aquesta aigua que
m’has dut. Hmmm, que bona! (Sonen les
primeres notes de la cançó, la iaia es treu la bata i a sota porta un vestit de
noia jove. Canta una versió reduïda de La Chica Ye-yé. Amb la tornada apareixen
ballarins que l’acompanyen i li fan els cors. La Berta s’ho mira des d’un
costat de l’escenari).

Pare:
(des de fora de l’habitació)
Berta! Ja estudies? No et distreguis, eh?

Berta:
– No, papa! Vull dir, sí! Ai, la meva iaieta, la més bonica del
món! Com la trobo a faltar, pobreta! A veure, per on passo... aquí... sí... Les plantes amb flors, anomenades
fanerògames, es reprodueixen mitjançant llavors. El seu cos està format per
l’arrel, la tija i les fulles. Les plantes fanerògames es divideixen en dos
grups: les gimnospermes i les angiospermes... Sweet... tenen la fulla perenne i no tenen les llavors a l’interior...delicious... el seu tronc és llenyós... . Sugar crush! (Comença a sonar al música del Cundy Crush) Ai,
tinc ganes de fer una partideta! Un momentet!



Escena 4


(Tot de caramels de diferents formes i colors
ballen per l’escenari amb la música de Cundy Crush. Se senten diversos efectes
de so del joc.)



Caramel
Lila:
– Dreta.

Caramel
Blau:
– Vine, vine!
Que en fem un de quatre.

Caramel
Vermell:
– Ai! Gairebé!

Caramel
Taronja:
– Jo sí! Caramel de colors!

Caramel
Lila:
– Cau cap aquí
que t’exploto.

Caramel
Blau:
– Tasty!

Caramel
Vermell:
– Ara veureu. Vine caramel taronja, que en farem un de
ratllat.

Caramel
Taronja:
– No, no
m’explotis.

Caramel
Lila:
– Va, va, va.
Que si en cau un de blau i ens ajuntem farem un caramel gegant.

Caramel
Blau:
– Ja vinc!

Caramel
Vermell:
– Vigila! Que
t’exploten!

Caramel
Taronja:
– No!

Caramel
Lila:
– Sugar crash!

(Després apareix el Mario, sota la música de
Mario Bros. I, finalment, el PacMan amb els efectes de so d’aquest joc.)





Escena 5



(La mateixa habitació que a l’escena 1)



Pare:
– Berta! Ja estàs estudiant força? Va, que demà tens l’examen!
Després et pregunto la lliçó!

Berta:
– Eh, sí, sí, ja m’ho sé tot. Les fanospermes, les ginnerogames,
les plantes, sí, va, vine-m’ho a preguntar!

Pare:
– Ara vinc de seguida! No m’enganyis, eh? Que no estic per perdre
el temps jo!

Berta:
– Papi, clar que no t’enganyo! Jo no estic per perdre el temps,
tampoc!

Pare:
– Ja, ja! Va, estudia un moment més, que ja vindré!

Berta:
– Va, d’acord! Per on passo? Això ja ho havia llegit? A
veure... Les plantes amb flors,
anomenades fanerògames, es reprodueixen mitjançant llavors. El seu cos està
format per l’arrel, la tija i les fulles. Les plantes fanerògames es divideixen
en dos grups: les gimnospermes i les angiospermes... el Biel... tenen la fulla perenne i no tenen les
llavors a l’interior...que guapo!...
el seu tronc és llenyós... . és
el meu millor amic!



Escena 6



(Al pati de l’escola)



Jordi:
– Quin avorriment! Des que no podem jugar a futbol a l’hora del
pati, més valdria que no tinguéssim esbarjo!

Biel:
– Home, Jordi, no et passis! Jo m’estimo més estar aquí al pati
que a la classe!

Jordi:
– Però era molt més divertit quan podíem jugar a futbol!

Biel:
– Ja, però sempre hi havia problemes!

David:
– Això, tu ara defensa l’Anna, la senyo!

Biel:
– Ei, no, David! Això, mai! Però és veritat o no que sempre
acabàvem amb baralles?

Jordi:
– Acabàvem, dius? Si ja hi havia baralles només començar!

Biel:
– Sí, és ben cert! No, si a mi també m’agrada molt jugar a
futbol, però...

David:
– Però? Però què? Però res! No hi ha dret! No ens poden
castigar a tots per culpa d’uns quants! Sempre eren els de l’altra classe els
que començaven! Nosaltres no podíem pas aguantar-nos i ja està!

Biel:
– Doncs hauria estat la cosa més intel·ligent del món, David!

David:
– Biel, de veritat que de vegades em treus de polleguera! La
culpa és del Fran de la classe dels Pastanagues! I de l’Ilham, que s’emporta
per davant pilota i jugador!

Biel:
– Una mica vasta sí que és la noia!

Jordi:
– Una mica, no! I quan va fer caure la Maria i encara deia que
no era falta seva, que s’havia tirat?

Biel:
– Pobreta Maria, encara plora ara!

David:
– És que la classe de les Pastanagues són uns bèsties, ja et
dic! És a ells que haurien d’haver castigat i, a nosaltres, haver-nos deixat
jugar!

Biel:
– Sí, ja, però ells diuen el contrari, David... que la culpa és
nostra i que som nosaltres els destralers!

David:
– Tu saps que els bèsties són ells i que ells es mereixen tot
el càstig!

Jordi:
– Oh, quin avorriment!

(Arriba la Berta, acompanyada d’un parell de
nenes més, l’Ilham i la Maria)

Berta:
– Ei, nois, què feu aquí, amb aquesta cara de pomes agres?

David:
– Eh, fora d’aquí! No volem saber res de Pastanagues!

Berta:
– Eh, no cal posar-se així, que nosaltres no us hem fet res!

Maria:
– Anem, Berta, que aquí no se’ns ha perdut res!

Ilham:
– Que antipàtics que sou la classe dels Carbasses!

David:
– Mira qui parla! Pastanagues pansides! I tu, Maria, no sé què
fas amb aquestes de l’altra classe!

Maria:
– Quin mal hi ha? Si són les meves millors amigues!

David:
– Tu, Maria, vés-te ajuntant amb aquestes! Et tornaràs com
elles! O pitjor!

Ilham:
– Que antipàtics que sou la classe dels Carbasses!

Berta:
– Els Carbasses sou els pitjors de l’escola!

Ilham:
– De l’escola, no, de tot el món! No m’estranya que ens
castiguin, sempre per culpa vostra!

David:
– Deixeu-nos en pau! Aneu abans no us fotem una pallissa! (empenta l’Ilham i la Maria.)

Maria:
– Ai, ai, deixa’m! A l’Anna vas! Anna! Anna! (se’n va plorant)

Berta:
– David, ja està bé!

David:
– Que us dic que fora! Fora!

Ilham:
– El pati és de tots! No és teu!

David:
– Teu, tampoc, Ilham! I per culpa vostra no podem jugar a
futbol!

Berta:
– Oh, vaja, com si vosaltres us portéssiu tan bé!

David:
– Tu sempre vols manar! I a mi no em mana ningú, i menys una
pastanaga esgrogueïda!

Jordi:
– David, tranquil!

Biel:
– Tampoc no et passis, tu, ara, David!

David:
– Apa, ja surt el defensor de la pastanaga passada!

Biel:
– David, no em burxis!

David:
– Tu Biel hauries d’anar a la classe dels Pastanagues, perquè
ets com ells!

Ilham:
– I com som nosaltres?

David:
– Els pitjors del món ja us dic! Fora, fora! (empenta l’Ilham i la Berta.)

Jordi:
– David!

Biel:
– David, prou!
(s’interposa entre el David i les dues nenes.)

David:
– Biel, et fotré...!

Biel:
– Què!

David:
– Va, deixeu-me en pau!
(gira cua i se’n va cap a l’esquerra.)

Jordi:
– David, David! (mira
el Biel i les nenes i se’n va darrere el David).

Biel:
– Aquest David! De vegades perd el cap! Però no és mal noi!

Ilham:
– És un fatxenda! Un milhomes! Es creu que és l’amo del pati!
De l’escola!

Berta:
– No sé com pots ser el seu amic!

Biel:
– És un bon amic, de veritat!

Berta:
– Em costa de creure! Sou tan diferents!

Biel:
– No és mal nano! Només que és nerviós!

Berta:
– Ai, Biel, tu sí que ets un bon noi!

Ilham:
– Ai, sí, i tan guapo!

Biel:
– Eh, tu, Ilham, no te’n fotis!

Ilham:
– Això és el que dius tu Berta! Que el Biel és molt guapo!

Berta:
– Jo, jo no dic res! Ja està bé, Ilham!

Ilham:
– No et posis tan vermella, Berta! Que a tu t’agrada el Biel i
dius que és guapo! (s’escapa tot rient)

Berta:
– Ilham, t’ho inventes! Com t’atrapi, veuràs!

Biel:
– Així què vols dir? Que no em trobes guapo?

Berta:
– Jo no he dit això!

Biel:
– Així vols dir que penses que sóc guapo?

Berta:
– Què t’empatolles? Jo no dic res!

Biel:
– Doncs mira, Berta, a mi em sembla que...

Berta:
– Què? Digues!

Biel:
– Que tu Berta ets... molt maca!

Berta:
– Va, no te’n fotis!

Biel:
– Berta, ho dic de veritat! Tot i que ets Pastanaga! I mira...
per demostrar-t’ho...

(El Biel fa un petó a la galta de la noia, sona
el timbre del final del pati i s’escapa cap a l’esquerra. La Berta fa una cara
sorpresa i alegre. Se sent la veu del pare des de fora de l’escenari)

Pare:
– Berta! Com va això? Ja t’ho saps?

Berta:
– Eh? Com? Ah, sí, papi! Perfectament! Les plantes gimenòpteres
i les angiogares... no tenen fruit, però... s’alimenten de llavors... ui, ui,
m’he de posar a estudiar d’una vegada!



Escena 7



(La mateixa habitació que a l’escena 1. La
Berta està asseguda davant del llibre i el seu pare parla des d’una altra
habitació.)



Berta:
– Les plantes... els arbres... uf! Estic ben cansada de tant
estudiar!

Pare:
– Què, com ho tenim això?

Berta:
– Bé, papi, molt bé! Em sembla que ja plego, que estic molt
cansada!

Pare:
– Filla, però si no portes ni una hora estudiant!

Berta:
– Ai, papi, ja en tinc prou. A més, porto tot el dia a
l’escola! I ara aquí, tanta estona! I, a sobre, tinc pipí!

Pare:
– No, si la qüestió és entretenir-te i distreure’t! Tot menys
estudiar!

Berta:
– Papi, no és just! I si tinc pipí, què vols que hi faci?

Pare:
– Doncs, nena, què vols fer? Anar al wàter!

Berta:
– Doncs ara hi vaig!
(surt de pressa de la seva cambra.)

Pare:
– Ja et dic jo que...

(Torna la Berta i, somrient, fa una confidència
al públic)

Berta:
– Vaja, al final resulta que no tenia pipí! A veure, per on
passava...? A sí. Per aquí: ... Les
plantes amb flors, anomenades fanerògames, es reprodueixen mitjançant llavors.
El seu cos està format per l’arrel, la tija i les fulles. Les plantes
fanerògames es divideixen en dos grups: les gimnospermes i les angiospermes... Mirallet,
mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?... tenen la fulla perenne i no tenen les
llavors a l’interior... Tu ets, oh Reina, la més bella de totes
les dones!... el seu tronc és llenyós...
La més bella és Blancaneu!



Escena 8



(Un bosc. A davant d’una caseta, la Blancaneu,
que s’acaba de despertar.)



Blancaneu:
– Quina sort que he trobat aquesta casa preciosa enmig del
bosc! És una mica petita, els mobles són minúsculs i, sobre la taula, hi havia
set platets i set coberts diminuts. I a l’habitació hi ha set llitets. Són tan
petits que, per poder-hi dormir, m’he hagut de posar de través sobre tots ells!
Qui sap qui hi deu viure? Deu ser una família amb set criatures! Però... com és
que no hi ha el llit dels seus pares? Ni he vist enlloc plats ni coberts de
mida normal. Qui creieu que hi viu?
(pregunta al públic; quan aquest respon clarament que són els nans, es comença
a sentir de lluny la cançó en què els homenets tornen de treballar del bosc).



NANS:
(des de fora de l’escenari i
van apareixent, però abans la Blancaneu s’amaga)

Ai-ou, ai-ou,
a casa a descansar.

(xiulen la melodia)

Ai-ou, ai-ou, ai-ou, ai-ou,
ai-ou, ai-ou,
a casa a descansar.

(xiulen la melodia)

Ai-ou, ai-ou, ai-ou, ai-ou,
ai-ou, ai-ou,
a casa a descansar.

(Xiulen la melodia i van repetint la cançó fins
que fan un parell de volts per l’escenari i se’n van per l’esquerra, com si
entressin a la casa. La Blancaneu segueix amagada.)

Savi – Qui s’ha assegut a la
meva cadireta? (surt amb una cadireta que
ensenya al públic)

Feliç – Qui ha fet servir el
meu platet? Tu, Savi? (surt amb un platet.)

Somiador – Qui es deu haver
menjat el pa? Tu, Savi? O tu, Feliç? (surt
amb una panera buida.)

Poruc – Qui s’ha menjat les
mongetes? Tu, Savi? Tu, Feliç? Tu, Somiador? (espantat,
surt amb un pot buit.)

Bondadós – Qui ha utilitzat la
meva forquilla? Tu, Savi? Tu, Feliç? Tu, Somiador? Tu, Poruc? (surt amb una forquilleta.)

Mut– ... (surt amb un got, que va ensenyant als altres
nans i al públic, fent el gest de sorpresa i de preguntar-se qui el deu haver
fet servir.)

Rondinaire– Qui ha usat el meu
ganivet? Tu, Savi? Tu, Feliç? Tu, Somiador? Tu, Poruc? Tu, Bondadós? Tu, Mut? (surt amb un ganivet, que encara, enfadat, als
seus companys; després mira el públic) Que qui ha fet servir el
meu ganivet! És meu i només meu! Ho sap algú? (pregunta directament al públic fins que aquest li diu que ha estat la
Blancaneu) Com, qui dieu? Quina Blancaneu? Qui és aquesta? Aquí no n’hi ha
cap de Blancaneu!

Blancaneu – Us equivoqueu, bon
home, jo sóc la Blancaneu! (surt
del seu amagatall.)

Tots els nans – Qui ets tu? Què
fas aquí?

Blancaneu – Doncs, això, jo sóc
la Blancaneu!

Somiador – Oh, és blanca com la
neu!

Poruc – Oh, però, no la
coneixem de res!

Bondadós – Oh, et veus molt
bona persona, Blancaneu!

Feliç – Oh, si vols pots
quedar-te a viure aquí amb nosaltres!

Savi– I tant, sí, noia. On
mengem set, mengem vuit!

Mut – ... (fa gestos amb què convida la noia a quedar-se
amb ells)

Rondinaire – Però, que us heu
begut l’enteniment? Com voleu que es quedi aquí amb nosaltres? Nosaltres a
treballar i ella a menjar i dormir, no?

Blancaneu – Oh, no siguis
rondinaire! Segur que en el fons ets un bon nan i tens un cor ple d’amor!

Pare – Berta! Què, com va això?
Aprofita bé el temps, eh?



Escena 9



(A l’habitació de la Berta; ella, davant del
llibre)



Berta:
– Eh? Sí, sí, papi! Amb tanta estona d’estudi, demà el control
em sortirà perfecte! Trauré un 10! Òndia, no em recordo ni de què va la lliçó. Que bonic és el conte de la
Blancaneu! Fa temps que no el llegeixo… M’he fet gran. Ara m’interessen més
altres coses…

Pare:
– Berta…
què dius? De quines coses parles?

Berta:
De
les plantes, és clar! De les feneganes i les anginestes i les permeaspios… i
del medi en general… i tot això!

Pare:
– Molt
bé reina. Amb aquest interès trauràs un deu!

Berta: – Sí, i tant! I de la sèrie de la Nova de
les 8… Ostres! Ja deu començar! Vaja, i no me la puc mirar perquè he
d’estudiar! Quin pal! A veure què diu el llibre... per on anava? Ah, sí!
Les plantes amb flors, anomenades
fanerògames, es reprodueixen mitjançant llavors. El seu cos està format per
l’arrel, la tija i les fulles. Les plantes fanerògames es divideixen en dos
grups: les gimnospermes i les angiospermes... L’últim capítol va ser
genial, he, he, he, he!  ...tenen la fulla perenne i no tenen les
llavors a l’interior... Panchita ¿por qué? ¿por qué?... el seu tronc és llenyós... . Pobre Jorge!



Escena 10



(Un pati d’una casa mexicana. Sona la música
d’inici del capítol de la sèrie.)



Papito: – ¿Ándele, ándele, Por qué lo tiraste por la ventana, Panchita?

Panchita: – ¡Ay, no
sé, Papito! ¡Me enfurismé mucho!


Papito: – ¿Qué te
hizo el pobre Jorge?


Panchita: – ¡Me
traicionó con Rosario!


Papito: – ¡Panchita! ¿Que te traicionó con Rosario? ¡Pero si Rosario estaba con Jorge Ramírez
Esteban Juancho!


Panchita: – ¡No, se
fue, Papito! ¡Jorge Ramírez Esteban Juancho se se fue! ¿No te acuerdas? ¡Se fue
a Bélgica!


Papito: – ¡Pero si
su familia no tiene plata, Panchita!


Panchita: – ¡Sí, sí
tiene plata, Papito! ¡Jorge Ramírez Esteban Juancho atracó un banco con un
caballo!


Papito: – ¿Con un
caballo, Panchita? ¡No puede ser!


Panchita: – ¡Espera,
tienes razón! ¡Fue con la burra, Papito!


Papito: – ¡Ah, ándele!
¿Pero la burra no era de Carmen?


Panchita: – ¿Sí? ¿De
Carmen? ¿Seguro, Papito?


Papito: – ¡Sí,
Panchita! ¡La burra era de Carmen, que la había robado a Baltasar! ¿No te
acuerdas? ¡Sí, mujer, ándele, que Carmen se escapó montada en la burra y la burra
no quería correr y se quedó parada!


Panchita: – ¡Ay, sí, Papito, ahora me acuerdo! Todo el pueblo salió y nos reímos con gusto!
¡Ja, ja, ja! ¡Pero que Bueno, Papito!

Papito: – ¡Ándele,
ándele, ándele!


Pare: (des de fora de l’escena) –
Berta, ja t’ho saps bé?

Berta: (també des de fora de l’escena) –
Sí, Papito! Ai, vull dir, sí, papi, he, he, he! Escolta, Papito, tinc gana! Què hi ha per sopar?

Pare:
– Eh, tu, no em diguis Papito. Per sopar hi ha espinacs i pollastre. Ah! I
un coco.

Berta: – Un coco?

Pare:
– Me l’ha portat el Martí a la feina. T’agrada el coco, no?

Berta: – No l’he tastat mai, papi…
Però només la paraula ja em transporta… He, he, he! A l’estiu... a la platja...
he, he, he!



Escena 11



(A la platja sona la cançó Anem a la platja)



Venedor:
– ¡Coco! ¡Al rico coco!

Joel:
– Oh! Sembla que estiguem al paradís. Que bé s’està! Prenem un
batut, Pep?

Pep:
– Sí! De mango, Joel?

Joel:
– Sí! Perfecte, de mango, Pep!

Venedor:
– ¡Coco bueno, coco bonito, coco barato!

Pep:
– Perdoni, senyor venedor de cocos! Té batuts de mango?

Venedor:
– Tinc cocos! ¡Al rico coco, fresco, helado!

Pep
I mango, en té de mango, senyor venedor de cocos?

Venedor:
– ¡Coco! ¡Al rico coco!

Pep:
– Em sembla que el venedor de cocos només ven cocos. Doncs coco,
no, Joel?

Joel:
– Sí… quin remei, Pep.

Pep:
– Me’n dóna dos, sisplau, senyor venedor de cocos?

Venedor:
– No, donar, no. Jo venc cocos!

Pep:
– No, sí, ja. Tingui, cobri.

Venedor:
– Molt bé, gràcies. Que aprofiti el coco. Tinc cocos! ¡Al rico
coco, fresco, helado!

Joel:
– Oh, és boníssim, Pep!

Pep:
– Oh, que bé! Amb la sorra, l’aigua que ens transporta. El
paradís! Quin descans!

Joel:
– Sí, no hi ha res com la platja!Venedor: – ¡Coco bueno, coco bonito, coco barato!Berta: – Ai, m’he despistat per
un moment. I mira que no em distrec mai, només estudiar i estudiar. A veure, si
m’afanyo, encara sóc a temps de veure un tros del capítol de Panchita
y Papito, amor hasta la muerte.
(engega una televisió amb un comandament) Oh, vaja, estan
fent anuncis!





Escena 12



(Sona una música d’anunci)

Nen: – El Coca Lao… és únic!

Nena:
– A mi m’agrada amb bombolletes!

Nen:
– I, si no, a cullerades!

Nena:
– El Coca Lao…. és únic!

Nen:
– Mama, no me’l canviïs!

Nena:
– Mama, és el meu Coca Lao!

Nen:
– I és únic!

Nena:
– I ara també amb trossets de xocolata que es queden al fons
del got i no hi ha manera que es puguin…

Nen:
– És únic!

Tots
dos:
– El Coca Lao és únic!

(Sona una altra música d’anunci)

Noi:
– Ai, mama, com pica!

Noia:
– Sí, a mi també!

Noi:
– I ara què fem?

Noia:
– No ho sé… ens rasquem?

Tots
dos:
(canten) –  Pican,
pican los mosquitos pican con gran disimulo… Unos pican en la cara i otros
pican en el…

Noi:
– Ja ho tinc! Mira!

Noia:
– Oh!

Noi:
– Amb aquesta loció fugiran!

Noia:
–: Fugiu, malvats, fugiu!

Noi: Amb la loció Fugiumalvatsfugiu,
els mosquits fugiran per sempre més!

Tots
dos:
–  Per sempre més!

Tots
dos:
(canten) –  Pican,
pican los mosquitos pican con gran disimulo… Unos pican en la cara i otros
pican en el… compra Fugiumalvatsfugiu!

(Torna a sonar la segona música d’anunci)Berta: – Oh, aquests anuncis no
s’acaben mai! Val més que estudiï, que si no… Me’n recordo, me’n recordo... hi
ha arbres... sense fulla... però amb tronc, sí! I... a la primavera tenen
flors, això.(La Berta s’adorm sobre el llibre)



Escena 13



(La Berta comença a somiar)

Berta: – Aneu amb molt de
compte, Hansel i Gretel,  fills meus! Sí,
pare! Oh, i tant, pare!

Pare: – Aneu amb molt de
compte, Hansel i Gretel,  fills meus!

Hansel: – Sí, pare!

Gretel: – Oh, i tant, pare!

Pare: – Torneu aviat!

Gretel: – Anem!

(En Hansel i la Gretel
caminen una bona estona i van deixant molletes de pa pertot arreu on passen)

Gretel: – No creus que ens
estem allunyant massa de la casa, Hansel?

Hansel: – Tranquil·la, Gretel,
aquest bosc el conec tot sencer!

Gretel: – Si tu ho dius...!

(Els dos germans
segueixen caminant i van deixant molles de pa al terra)

Gretel: – On som?

Hansel: – Som a... a...

Gretel: – Som enmig del bosc...
perduts! Oh, i a més els coloms s’han menjat el rastre de pa que havíem anat
deixant per saber tornar a casa!

Hansel: – No et preocupis,
Gretel! Mira, una casa. I hi ha llum! Segur que hi ha algú i ens ensenya el
camí de tornar a casa!

Gretel: – Anem-hi!

Hansel: – Oh, però... si la casa
és de llaminadures!

(Surt la mestressa de la casa a rebre’ls)

Bruixa: – Hola, nens!
Benvinguts! Que teniu gana? Voleu menjar una mica de la meva casa? Mengeu,
mengeu!

Hansel: – Oh, i tant! Moltes
gràcies, senyora!

Gretel: – És molt amable,
senyora!

(En Jansel menja
amb molta golafreria mentre la seva germana menja, però no gaire convençuda)

Hansel: – Oh, casa seva és molt
bona!

Bruixa: – Entreu a casa,
entreu, i mengeu també tot això que tinc a dins!

Gretel: – No, no, és que hem de
marxar cap a casa!

Hansel: – Gretel, no ve d’una
mica! Entrem, entrem, germana! Gràcies, senyora!

(Surten tots tres
de l’escenari i parlen des de fora)

Bruixa: – Vine cap aquí, noi!

Hansel: – Eh, però, què fa! No,
a la gàbia, no!

Bruixa: – Sí, sí, a la gàbia,
sí! He, he, he, he, he!

(La Gretel surt a
l’escenari)

Gretel: – Ah, ajut, la bruixa
ha tancat el meu germà en una gàbia! Socors!

Bruixa: – Eh, tu, noieta! Vols
que el teu germanet torni a casa vostra amb tu? (La Gretel fa que sí amb el cap) Doncs té, pren aquesta escombra i
comença a escombrar!

Gretel: – O, no, no, estem
perduts!

Berta: – Estem perduts! La
bruixa ens vol posar al forn i se’ns vol menjar! Ai...

Pare: – Berta, què crides?
Estàs estudiant o què?

Berta: – Eh, com? (es va despertant) Sí, sí, estudio
molt! Em pregunto si aconsegueixen escapar de la bruixa o no aquests germans!
No recordo gaire bé el conte! Ah, sí! Quan la bruixa preparava el forn, la
Gretel li fa una cossa al cul i la fa caure a dins, allibera el seu germà i
s’escapen corrents! Ai, he d’estudiar! Quin rotllo! A veure... tenen noms
estranys... ginnirotastres... i anginesalcollastres... i... quan jo seré
gran... seré molt rica! Com que hauré estudiat molt i sóc tan intel·ligent...
ai, que em despisto... a veure, m’ho sé, m’ho sé... les fulles poden ser...
verdes, o grogues... o marró... i vermelles... i liles... i de quadradets... i
de topos, he, he, he! Quan jo seré una noia gran, tot serà molt modern, tothom
serà feliç i tindrà molts diners i moltes coses... ai, sí!



Escena 14



(La sala s’estar d’una casa del futur)



Berta
adulta:
(adreçant-se al públic) –
Que bé s’està aquí al futur! Què us sembla? Estic guapa i jove o no? Eh? Sabeu
quants anys tinc? No ho diríeu mai! 237! No, no 37, no! 237! És que aquí al
futur no hi ha malalties. I la gent no es fa vella! Tot és fantàstic! Ah, i no
ens cal treballar. La feina la fan... Espereu, ja veureu! Max, vine si us plau!

Max:
– Hola, senyora Berta! Voldria alguna cosa, senyora Berta?

Berta
adulta:
– Sí, Max, porta’m una copa de suc de pinya amb mango i
coco! Què, què us ha semblat?

Max:
– Aquí té, senyora Berta!

Berta
adulta:
– Quina eficàcia, no? Hm, que bo que està aquest suc!
Gràcies, Max!

Max:
– De res, senyora! Vostè les té totes!

Berta
adulta:
– Oh, que amable que ets, Max! Em faràs posar vermella!
Et pots retirar!

Max:
– Molt bé, senyora Berta! A disposar, senyora Berta! (fa mitja volta per anar-se’n.)

Berta
adulta:
– Ai, espera un moment, maco! Max, Max, espera un
moment! Escolta, digues, qui és la noia més jove i guapa que coneixes?

Max:
– Pregunta molt fàcil i ràpida de contestar, senyora Berta. La
més jove i guapa és vostè, senyora Berta. Des de fa cents d’anys, senyora
Berta.

Berta
adulta:
– Veus que maco que ets? Espereu, ja veureu! No cal
estudiar aquí en el futur! Escolta, digues, quins tipus de plantes hi ha?

Max:
– Pregunta molt fàcil i ràpida de contestar, senyora Berta. Hi
ha plantes amb flors, i plantes sense flors. Les plantes amb flors són
anomenades fanerògames i es reprodueixen mitjançant llavors. El seu cos està
format per l’arrel, la tija i les fulles. Les plantes fanerògames es divideixen
en dos grups: les gimnospermes i les angiospermes...

Berta
adulta:
– Sí, sí, molt bé! Una mica avorrit tot plegat! Però
estàs tan ben programat! Una mica, car, sí, però com que sóc tan rica! Vés, vés,
Max. No, no, espera, espera! Posa en marxa la megatelevisió4D, que vull veure Panchita
y Papito, amor hasta la muerte. Però no, no, deixa-ho estar! Que
segur que fan anuncis, Coca Lao, Fugiumalvatsfugiu i tot això! Saps què? Vaig a
trucar el Biel, a veure què fa, amb el meu nou telèfon Ipone 64! És genial! Ei,
hola, amor! Oh, que guapo que estàs avui! Ningú diria que tens més de 200 anys!
Això nostre sí que és amor hasta la
muerte, he, he, he, he!



Escena 15



(Amb els llums apagats, se sent la veu del pare
i la de la Berta.)



Pare:
– Va, Berta, a veure. Et pregunto la lliçó. Quins tipus de
plantes hi ha?

Berta:
– Cocos, papito? No, no, espera... Cundy Crush? Els set nans?
No, no, la iaia! M’ho sé, m’ho sé! Coca Lao! No, no, Fugiumalvatsfugiu! Espera,
Panchita! Un moment, que li demano al meu robot Max! Hansel! Blancaneu!Pare: – Berta! (crida molt enfadat.)



Escena 16



Tots
i totes: –
El teatre és
veritat,

el
teatre és mentida.

La vida
és veritat,

la vida
és mentida!






Salutació final

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: