Cercador
El teu esguard
Un relat de: Jan des ValQuantes vegades el teu esguard
ha estat per mi la més bella joia?
Aquella mirada d'amagat
una veritable i fragant toia.
Si no et sé a prop, si l'enyor em venç,
quan tot és ben fosc al meu voltant,
llavors tu em mires i em fas saber
que ets amb mi, a prop i no distant.
El teu esguard em duu de la rosa
la fragància més exquisida,
dels camps la verdor vibrant i abundosa
quan la primavera venç i els visita.
No són només els teus bonics ulls,
mel preuada i molt estimada,
sinó que d'amor van ben curulls
i m'ho fas saber amb la mirada.
T'agraeixo cada cop i sempre,
que permets els teus fars de guiar-me,
em fan recuperar i guanyar el tempre
vencent les tenebres d'odiar-me.
És que, de veres, esguards bonics,
els moments, els instants sense tu,
són eterns, llargs i pobrics,
enyor, melangia, negre escrú.
Amb la teva mirada, però,
el desànim esdevé empenta,
el món trist, perillós i malbò
es torna una menja suculenta.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El sol resplendeix
- Somio
- La Berta somiadora
- Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012
- Sí a les retallades!
- El meu primer amor d'estiu
- Quan el mòbil resta immòbil
- Cauen, calmes
- A l'abril, una flor
- El teu esguard
- Poder tornar enrere
- Tan sols els ulls
- Ahir
- Chopin, cansat, acariciava el piano
- Ets racista?