Ahir

Ahir,
un ahir,
m'acomiadà de tu.
Els teus ulls ja no em mirarien,
com no em miraven des d'anys enrera.
Patia l'absència a la presència,
que mai, tot i estar a dins meu,
no em lliuressis ni un hola ni un adéu,
ni un sol gest,
amb què eixugar la llàgrima
que amargant llisca des del cor.

Tu,
llunyana,
potser creus que és d'hora.
Però no hi ha futur
quan solament queda
l'ahir.