Enveja

No estima la seva dona que, recordem-ho, fou primer parella del seu ex-amic. No li agrada el seu cotxe que, casualment, coincideix amb el del seu veí . No li agrada la seva americana llevat que li quedava prou bé al seu company de feina. No li agrada el seu gos malgrat ésser el mateix que el del seu cunyat. No li agrada el seu pentinat quasi idèntic al de un determinat actor, ni tampoc li agrada la seva roba escollida per catàleg i que llueix resplendent en joves i guapos models, ni les seves sabates ,ni la seva vida. No li agrada res però enveja la felicitat, la felicitat d’aquells que sense deixar de desitjar no anhelen el que no tenen només per no tenir-ho.

Amb el seu amic no s’hi parla des que li va fotre la dona, amb la dona estan preparant els papers del divorci, el veí defuig d’ell, el company de feina l’ignora, el cunyat no el vol veure, el seu pentinat no li queda bé, les sabates són ridícules, el gos el repudia i la seva vida es solitària.

I per l’esquira de tenir el que l’altre té sense parar-se a pensar si és el que ell vol, ara té el que no vol y vol el que no té.