ENS VOLEN SENSE VEU

M'agrada aquest poema. Senzill, directe, crític i agradable de llegir. Certament, això ens volen fer els espanyols i potser d'altres pobles com el francès. Però resistirem, almenys alguns anys més, i potser arribarem a ser una nació.

Crec que t'hauria de llegir més sovint, Aurora. No deixis de publicar.

Una abraçada!!

És així, no hem de parar encontra dels polítics. Hem de seguir perseverant la veu per a que l'escolten tots. Realment un poema amb molt d'estil i ben lograt.
M'ha agradat molt com ho descrius, Aurora.

Una abraçada d'amistat...
Perla de Vellut

Si vols saber el perquè del meu silenci d'aquests darrers temps entra al fòrum.

Una abraçada.

Per una vegada estem d'acord en aquest tema. El problema és que s'està escampant arreu la voluntat de que els oprimits no puguin aixecar les veus i que es quedin arraconats en el seus espais petits sense que es posin d'acord per ajuntar les veus i que sorgeixi un gran clam.

Un home de Vinebre ha inventat i construït la màquina de fer soroll. La fa sonar cada dia a les nou.

Cada divendres, a quarts de nou del vespre, cantem a la plaça de l'Ajuntament. Portem vuit mesos i ho farem els que calguin! El sentiment no el poden esborrar. Una forta abraçada.

Aleix

En aquest últims dies ens hem tret de sobre una colla que feia feredat.
Però, no ens enganyem, els succedanis són els de:
—Nos hemos cepillado el estatut.
—Apoyaré...
I dels primers a recolzar el 155
De totes maneres encara es més esgarrifós que, a casa nostra, tinguem gent que fa tan certa la frase de Simone de Beauvoir: L’opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els mateixos oprimits.
Gràcies, Aurora, no canviïs!
—Joan—

Estic d´acord en el que dius en el teu poema.Crec que la poesia potser també uns instrument per combatre la injustícia que es fa a Catalunya.
Com va escriure Gabriel Celaya: "La poesía es un arma cargada de futuro".
Rep una salutació poética.

Encara que els meus poemes no siguin reivindicatius, de nostra causa catalana. Sóc al teu costat en pensament i obra. Perquè com deia el nostre expresident avi, en Francesc Macià : per defensar una causa, comunisme, feminisme, socialisme...etc , hi ha ple de gent al món. Però per defensar Catalunya només hi ha els catalans.
Som una cultura potent, malgrat que el poble que l'empeny és demogràficament insuficient. Som no només minoria al món, sinó també a Europa, a Espanya i el que és preocupant, vet ací el nostre mal, a la pròpia Catalunya. Però el cor em diu que tard o d'hora la divina providència farà justícia amb nosaltres. Perquè som una col·lectivitat que posa em pràctica tots aquest nobles valors que anomenes en el teu bell i ver poema Ens volen sense veu. Cal tenir fe en la llei divina que regeix la confederació de planetes habitables que es rugeixen sota la consigna de l'amor. La llei de causa i efecte no falla mai! Una abraçada patriòtica, Nil.

Si, Aurora, però la tàctica és una altra. Ja que no poden impedir la vibració de les cordes vocals, estan destrossant les paraules.